Aurores boreals a la Península?

El 23 d’abril la NASA va escollir com a imatge del dia la fotografia capturada per l’extremeny Lorenzo Cordero d’una impressionant aurora boreal. A diferència del que podríem pensar, aquesta no es va fer des d'Alaska, Islàndia o Groenlàndia, sinó des de l’estació abandonada de Casar de Cáceres, a Extremadura. Aquest espectacle de la naturalesa també es va poder observar en latituds més baixes de la Península, tal com ens han pogut mostrar les càmeres de l’observatori de Calar Alto, a Almeria, en el vídeo inferior.

Les aurores apareixen en enviar el Sol una gran quantitat de partícules carregades cap a la Terra, fet que sol donar-se quan tenen lloc erupcions solars, ejeccions de massa coronal o un fort vent solar. En aquest cas, els científics de la NASA han explicat que la presència d’aurores boreals al cel peninsular ha sigut possible a causa d'una ejecció de massa coronal, és a dir, l’expulsió d’una enorme quantitat de plasma procedent de la corona solar cap a l’espai, que va ocórrer el 21 d’abril.

Aquestes partícules de massa coronal despreses pel Sol viatjaren per l’espai fins a impactar sobre la magnetosfera de la Terra, el camp magnètic que envolta el nostre planeta i que ens protegeix d’aquest tipus de partícules carregades —que en excés poden ser perilloses per a la salut— i les desvia cap als pols. En xocar sobre aquest escut protector, els electrons i protons baixen en espiral seguint les línies de camp magnètic. En arribar a la ionosfera, traspassen l’energia a les molècules presents, que passen a un estat excitat. Instantàniament, tornen a l'estat fonamental i emeten radiació, que podem veure en forma de resplendors que ens indiquen els camins brillants que segueixen aquestes partícules ejectades pel Sol. Aquest fenomen rep el nom d’aurora, i pot ser boral si es dona a l’hemisferi nord, o austral, si té lloc a l’hemisferi sud.

A la Comunitat Valenciana es tenen registres de dues grans observacions molt similars: una en plena Guerra Civil Espanyola, el 25 de gener del 1938, on el color roig del cel produït per l’aurora va crear la sensació d’un bombardeig; i una altra a principis del segle XXI, el 20 de novembre del 2003, la qual es va percebre i es va fotografiar a l’observatori d’Ares dels Oms per Joanma Bullon.