Vint anys de l'Stromboli, el videoclub que resisteix el pas del temps

El xicotet temple del cine amagat al barri de Russafa de València celebra dues dècades de vida. Parlem de l'Stromboli, l'últim videoclub que queda al Cap i Casal i que resisteix el pas de temps i l'auge de les plataformes de vídeo sota demanda. I, a més, continua l'odissea fílmica sense mostrar símptomes d'esgotament.

Al capdavant del vaixell està Daniel Gascó, un expert en cinema, com no podia ser d'una altra manera. La clientela el considera un autèntic "recomanador" i una enciclopèdia del seté art. "Jo em concentre en la meua singularitat, en el factor humà, recomanar o tindre un diàleg", explica Gascó. "La gent té poc de temps i jo els recomane perquè crec que els agradarà".

Per Stromboli han passat més de 12.000 abonats a la recerca de la pel·lícula impossible de trobar per altres canals. Títols inèdits a Espanya i peces úniques, entre d'altres, són les que podem trobar rebuscant per la immensa col·lecció que hi ha en les prestatgeries. "Moltes pel·lícules, com que estan inèdites i en un idioma estranger, les subtitula ell mateix, i ho fa perfectament", assegura Salvador Amigo, un dels fidels clients de l'Stromboli.

Des d'este local, Gascó planta cara als algoritmes de les plataformes i, a més, es dedica a la difusió en cicles de cinema, com el que s'està projectant este agost al Centre del Carme de València. Ens explica que "Embriagats d'humor", un cicle que reuneix 27 pel·lícules, gira entorn de l’humor com a llenguatge universal.

Una cosa queda clara: el videoclub del barri de Russafa atresora un patrimoni cultural que no para de vessar d'eixe volcà de creativitat que és Stromboli.