La Unió exigix activar les salvaguardes davant de l'augment del 117% de les importacions de xicotets cítrics de Sud-àfrica

La Unió Llauradora exigix al ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, i al conseller d'Agricultura, Miguel Barrachina, que passen de les declaracions als fets davant del fort increment de les importacions de xicotets cítrics procedents de Sud-àfrica i "el progressiu afebliment de la citricultura valenciana".

Per això, la Unió reclama al ministre Cuerpo que Espanya sol·licite formalment a la Comissió Europea que avalue la situació i, si concorren les condicions previstes, active la clàusula de salvaguarda contemplada en l'Acord d'Associació Econòmica UE-SADC. Així mateix, demana revisar les concessions aranzelàries aplicables quan l'augment de les importacions puga provocar "pertorbacions" greus en el mercat comunitari. Este acord contempla mecanismes bilaterals de salvaguarda davant d'increments de les importacions que provoquen o amenacen de provocar pertorbacions greus.

Les últimes dades oficials del Ministeri d'Agricultura reflectixen que les importacions comunitàries de xicotets cítrics sud-africans arriben ja a 169.904 tones en la campanya 2025/26 fins a juliol, enfront de les 78.170 tones de 2020/21. Això suposa un increment del 117% en a penes cinc campanyes i un volum un 55,2% superior a la mitjana de les cinc campanyes anteriors.

L'evolució ha sigut pràcticament contínua: 78.170 tones en 2020/21, 93.020 en 2021/22, 106.668 en 2022/23, 120.920 en 2023/24, 148.497 en 2024/25 i les actuals 169.904 tones. En el cas de la taronja, encara que els enviaments sud-africans durant la campanya actual se situen un 3,5% per davall dels registrats en l'anterior, arriben encara a 324.983 tones i superen en un 6,3% la mitjana de les cinc campanyes precedents.

Sud-àfrica concentra, a més, al voltant del 38% de les importacions extracomunitàries de taronja de la UE durant la campanya. La Unió considera especialment preocupant comparar esta evolució comercial amb la pèrdua de capacitat productiva de la citricultura valenciana.

Segons les dades oficials de la Generalitat, la Comunitat Valenciana ha perdut 16.334 hectàrees de mandariner des de 2015, amb una reducció especialment acusada durant els últims anys. L'organització precisa que el descens de la superfície citrícola respon a múltiples factors i que no pot atribuir-se exclusivament a l'increment de las importacions.

No obstant això, considera que les dos tendències evidencien una realitat que les administracions no poden ignorar, mentre la producció valenciana afronta greus problemes estructurals de "rendibilitat i abandó, la presència de xicotets cítrics sud-africans en el mercat europeu s'ha més que duplicat en cinc campanyes".

La Unió interpel·la igualment el conseller d'Agricultura, Miguel Barrachina, perquè la Generalitat, com a administració de la principal zona citrícola espanyola, reclame públicament al Govern d'Espanya i a la Comissió Europea la utilització dels mecanismes comercials disponibles quan concórreguen les condicions establides.

"Cuerpo té les competències i Barrachina representa la principal zona citrícola d'Espanya. Cadascun des de la seua responsabilitat ha de deixar de ser espectador. Els llauradors ja no necessiten més declaracions dient que els cítrics valencians són els millors del món o que el sector és estratègic. Necessitem decisions polítiques que ajuden a evitar que continuen desapareixent explotacions", assenyala.

L'organització advertix que "la inacció política" contribuïx al "progressiu afebliment i desestructuració del sector citrícola, amb conseqüències sobre les explotacions agràries, l'ocupació, l'activitat econòmica de les comarques productores i el manteniment del territori".

A més, advertix que a la situació comercial "se suma un altre element especialment sensible" i Sud-àfrica és "un país on estan presents plagues i malalties de quarantena inexistents actualment en la citricultura valenciana". En concret, entre gener i juliol d'este any s'han registrat 15 intercepcions de Phyllosticta citricarpa, fong causant de la taca negra dels cítrics, en enviaments procedents de Sud-àfrica, enfront de les huit registrades durant el mateix període de 2025. Això suposa un increment del 87,5%.

L'organització considera "especialment incoherent" que els agricultors europeus hagen de "produir amb cada vegada menys ferramentes fitosanitàries i afrontar majors exigències ambientals i burocràtiques mentre, simultàniament, augmenta l'entrada de productes procedents de països on estan presents organismes de quarantena que Europa tracta precisament de mantindre fora del seu territori".

El secretari general de La Unió, Carles Peris, recalca: "No demanem privilegis. Demanem coherència. Si Europa considera necessàries unes exigències molt elevades per als seus agricultors, ha de mostrar la mateixa exigència amb allò que importa. Això és reciprocitat; el contrari és competir amb les mans lligades", assegura Peris.