Un caporal de l'UME va rescatar a Utiel més de vint persones amb la seua barca de pesca el dia de la dana

A migdia del 29 d'octubre, Utiel (la Plana d'Utiel Requena) va ser la primera localitat a reportar la gran inundació. El Magre es va desbordar i va negar per complet barris com El Tollo i La Alameda. Mentre la Unitat Miliar d'Emergències (UME) tractava d'arribar al poble, José Manuel Martínez Zomeño, un caporal del tercer batalló de l'UME de Bétera que resideix al municipi, va rescatar més de vint persones, la majoria xiquets, amb la seua barca de pesca. Esta és la primera vegada que conta la història a les càmeres.

"Jo estava a casa i vaig baixar corrent al garatge per a enganxar la meua barca de pesca", ha recordat. En el seu primer viatge va portar sis persones amb ell per a comprovar l'estat de les cases del barri. Un d'ells, un sergent de la Guàrdia Civil que va ajudar a rescatar una senyora major. "Jo pensava que la barca no eixiria perquè no podia, anava molt passada. Entràrem de miracle i vam xocar contra eixa casa", ha narrat Martínez Zomeño, assenyalant el barri del seu voltant, tan canviat després de tres mesos.

Recorda especialment un dels rescats, en què va portar en braços un xiquet que plorava, mentre tenia l'altra mà al volant. "Al meu costat estava la mare, amb el fill d'una altra parella, i la barca pujava per dalt", recorda assenyalant les finestres altes de les cases.

"El corrent era una barbaritat, baixaven troncs, cotxes..."

"El corrent era una barbaritat; baixaven troncs, cotxes, cordes, i tot allò colpejava la barca i la destrossava", explica cent dies després de la barrancada. "Em vaig xocar contra cases, vaig pujar per damunt dels fanals", continua el relat. Després de múltiples colps, finalment el motor es va parar i el caporal, amb un bomber que l'acompanyava, va quedar a la deriva. "No podíem fer res, anàvem a la mercé del corrent. Un malson. I damunt era quasi de nit", manté.

El fort corrent arrossegava la barca a la deriva i a la foscor de la nit i el caporal i el bomber eren conscients d'estar en una situació límit. El bomber va traure en eixe moment una corda i li va dir: "Ens nuguem i, si ens n'anem on siga, serà junts". Va ser en eixos instants quan van arribar amb la barca a l'altura d'un arbre de caquis. José Manuel somriu en recordar-lo: "Li vaig dir: jo em tire a l'aigua i nuguem la barca com siga, perquè si ens eixim del poble no vindrà ningú a per nosaltres, perquè no hi ha mitjans per a fer-ho".

El jove caporal va agafar una hipotèrmia pujat dalt de l'arbre, mentre el bomber gravava un vídeo per a demanar ajuda. "Uns companys del club de pesca van arribar de dalt del riu i ens van treure d'allí com van poder", conta José Manuel, que reconeix que temps després, quan recorda la situació a la qual es va enfrontar, té por: "Si m'arriba a passar amb els xiquets, no m'ho hauria perdonat", ha dit.