El trastorn posttraumàtic s'ha disparat als pobles afectats per la dana del 29 d'octubre

Els equips de professionals de salut mental que van treballar els dies posteriors a la dana del 29 d'octubre ho van fer a peu de carrer i en condicions extremes. "Es va aconseguir atendre més de mil persones amb tretze equips en onze municipis, en el que es considera la catàstrofe més gran de salut mental d'este país", segons ha dit Bartolomé Pérez, director general de Salut Mental.

Per este motiu, este dimecres s'ha fet un acte on s'ha recordat i agraït el seu paper. També s'ha destacat el pitjor enemic a qui s'han enfrontat en estos mesos: el trastorn posttraumàtic que s'ha disparat als pobles afectats. L'estrés agut patit per pacients atesos ha pujat un 170%; ha arribat quasi a triplicar-se, "amb la complicació afegida de l'estrés posttraumàtic i el risc de suïcidi", ha afegit Bartolomé.

És part del balanç sobre atenció en salut mental a la zona de la barrancada que ha presentat este dimecres la Generalitat, que durant estos mesos s'ha reforçat en este àmbit (un 46%) per a evitar cap llista d'espera. "Quan vagen a atenció primària, directament es fa un cribratge i, si és dubtós, s'envia", ha dit Bartolomé.

Este dimecres també s'ha anunciat la creació d'un centre de referència específic per a l'atenció de l'estrés posttraumàtic a Picanya, un programa de prevenció escolar i un estudi epidemiològic. És un dels més complets fets mai a Europa sobre els efectes de la catàstrofe en la salut mental, amb un seguiment de tres anys.