La transhumància seguix viva

La transhumància continua viva a les nostres comarques. Un ramat de més de 500 ovelles ha recorregut estos dies la ruta ancestral entre Aragó i Traiguera, al Baix Maestrat. Quatre dies de camí, vint quilòmetres diaris i una tradició que, tot i les dificultats, encara resistix.

El pastor Gonzalo Gargallo arranca el camí amb el seu ramat. Quatre dies de transhumància per a recórrer els quasi cent quilòmetres entre Aragó i Traiguera. En declaracions als informatius d’À Punt, explica que “la part més important és econòmica”, perquè baixar dos tràilers d’ovelles li costa 1.500 euros.

Cada jornada, de sol a sol. Parades en corrals i zones habilitades. Natura, silenci i també obstacles. Els fitosanitaris són un d’ells. A vegades s’han fumigat herbicides en les carreteres i això és un perill per a les ovelles, perquè se’n pot morir alguna.

Juanjo Muñoz és fater, i comenta que un dels principals problemes són els automobilistes, quan coincidixen amb les ovelles a la carretera.

La transhumància és una tradició que es va perdent amb els anys. Ara en queden molt pocs ja, afirma Muñoz, que diu que ha arribat a fer transhumància amb huit o deu pastors i actualment en queden cinc o sis només.

Per a este pastor aragonés, la transhumància no és només treball. És identitat i forma de viure. “És un mode de vida i jo quasi que el necessite”, afirma Gargallo, que postil·la: “És una professió molt digna”.

Per la seua part, Muñoz afirma que és una faena molt gratificant, “perquè estàs tot el dia en la natura”. Però també molt esclava.