Sanitaris, sindicats i veïnat denuncien el tancament de la Unitat de Cirurgia Cardiovascular de l'Hospital de la Ribera

Al crit de "la cirurgia cardíaca no es toca", professionals sanitaris, responsables polítics i veïnat s'han concentrat este dilluns de matí davant de la Conselleria de Sanitat, per a denunciar la supressió de les cirurgies cardíaques a l'Hospital de la Ribera, a Alzira (Ribera Alta). La protesta ha coincidit amb una reunió entre Sanitat i els cirurgians responsables de la unitat ara suprimida, en la qual se'ls ha comunicat que a partir d'ara hauran de triar nou hospital de referència per a operar.

La reunió d'este dilluns era merament informativa i, en principi, no hi havia marge per a fer arrere la decisió de Sanitat. No obstant això, la confirmació que la Unitat de Cirurgia Cardiovascular de l'Hospital de la Ribera deixarà de funcionar ha caigut com a una poalada d'aigua gelada entre representants sindicals i veïnat afectat.

Sanitat, per la seua part, ha oferit com a alternativa per a efectuar estes operacions l'Hospital Clínic, La Fe i l'Hospital General, pel que fa a la ciutat de València; l'Hospital del Vinalopó, a Elx, i el Doctor Balmis d'Alacant. Des del departament que encapçala Marciano Gómez es trasllada que és una decisió consensuada amb els caps de servei d'estos hospitals i que es tracta d'una activitat assistencial d'alta complexitat, que mereix una gran especialització.

Uns arguments que no convencen ni sindicats ni representants de les mancomunitats afectades, que asseguren que es trenca el compromís que es va adquirir amb la reversió de la gestió privada a la pública.

Per contra, els afectats denuncien que no es tracta d'un criteri mèdic, sinó d'un risc per a la salut dels pacients, i retrauen la falta de compromís per a no llevar serveis. A més, els representants dels treballadors denuncien que esta decisió trenca el model d'atenció sanitària de proximitat i perjudica les comarques d'interior, en risc de despoblament. Per este motiu, ja han anunciat mobilitzacions, perquè els quasi 950.000 habitants de les comarques afectades mantinguen un servei que entenen com a vital.