Les persones amb síndrome de Down reclamen treball digne, educació de qualitat i més autonomia

Les persones amb síndrome de Down reivindiquen este 21 de març, Dia Mundial, el dret a un treball digne, una educació de qualitat i una vida tan autònoma com siga possible, en una societat sense prejuís. A Espanya, 23.000 persones amb síndrome de Down estan en edat de treballar, però només el 9% té ocupació, una dada que reflectix les dificultats d’inclusió que encara afronta este col·lectiu.

Cullera t'ho posa fàcil

Esta reivindicació també es concreta en iniciatives que ja tenen aplicació pràctica a la Comunitat Valenciana. A Cullera, a la Ribera Baixa, la Fundació Asindown participa en el projecte "Cullera t'ho posa fàcil" per a simplificar la informació turística del municipi i fer-la comprensible per a més persones. Cristina Armañanzas, que col·labora en esta tasca, explica que abans els fullets “tenien molta lletra xicoteta, no s’entenia res, molts colors i una lletra que no entenia bé”, mentre que ara la informació és “fàcil d’entendre” i servix “per als turistes, els estrangers, els majors i les persones amb síndrome de Down”.

El treball consistix a adaptar els continguts perquè siguen més clars i accessibles. En una de les proves, les usuàries localitzen sense dificultat un espai concret de la guia, com la platja de Sant Antoni. La faena continua ara amb la guia del castell de Cullera. La iniciativa situa les persones amb síndrome de Down com a participants actives en la millora de servicis útils per al conjunt de la ciutadania.

En l'àmbit estatal, Down Espanya denuncia que persistixen actituds discriminatòries normalitzades durant dècades. El seu expert en vida independent, Pep Ruf, advertix que “les actituds discriminatòries que hem normalitzat i que evidenciem diàriament són un tipus de violència que atempta contra la seua dignitat”.

La campanya #NoSoyYoEresTú visibilitza situacions quotidianes de discriminació en àmbits com l’escola, la faena, la sanitat o la família. Sara, de 21 anys, conta que “quan vaig a menjar amb els meus pares i demane la beguda, els pregunten a ells”, i Carlos, de 27, lamenta que “no vull pensar que per tindre síndrome de Down algú pense que no puc treballar. Soc una persona normal que pot fer qualsevol cosa”.

A Espanya viuen unes 35.000 persones amb síndrome de Down. Es tracta d’una alteració genètica, no d’una malaltia, causada per la presència d’un cromosoma 21 extra, i l’esperança de vida se situa al voltant dels 60 anys.

La inclusió laboral continua sent una de les principals assignatures pendents. La creadora de contingut Caterina Moretti denuncia que sovint no la convoquen a reunions de treball perquè es considera que té poc a aportar, i lamenta que “som moltes les persones que demostrem que podem aportar una visió diferent, però necessitem l’oportunitat”. En la mateixa línia, Francisco Mesonero sosté que “la revolució tecnològica ha d’anar acompanyada d’una autèntica revolució inclusiva”.

Enguany, Nacions Unides posa l’accent en la soledat que afecta de manera desproporcionada les persones amb discapacitat intel·lectual i les seues famílies. Amb el lema Junts contra la soledat, recorda la importància de crear espais acollidors i de respectar l’autonomia personal i la capacitat de decidir.

Així, iniciatives com la d’Asindown a Cullera traslladen esta reivindicació al terreny quotidià: no només reclamen drets, sinó que també contribuïxen a construir entorns més accessibles i útils per a tot el món.