Moltes persones migrants afectades per la dana encara no han pogut regularitzar la seua situació

La dana va fer més invisibles les persones migrants que vivien en molts pobles de l'Horta Sud. Hui, milers d'elles miren el rellotge per a comprovar que el temps se'ls acaba. El govern espanyol va obrir un procés de regularització per a un any per als damnificats; una finestra insuficient i complicada segons les ONG, que ha deixat fora, calculen, 15.000 persones.

Ricardo Campos, que ve de Veneçuela, és un d’ells. En declaracions als informatius d’À Punt, afirma que va vindre ací buscant noves oportunitats, però que no estan al seu abast.

Feia dos mesos que Ricardo residia a Alfafar quan la dana es colà en els seus plans. Als veïns els va conéixer pala en mà, traient fang. Uns dies que recorda com “milers de mans treien fang” i en els quals afirma que va fer amistat amb diverses persones “sense saber d’on és o com li diuen”.

No estava empadronat, no tenia treball. Però havia vingut per a les dos coses: per a viure i treballar ací, ja que la seua família ja havia vingut i estan tots en situació regular.

El govern va obrir un procés extra de regularització que permeté que vora 35.000 persones migrants afectades tingueren permís de residència i treball. I això li passà a Yusset Arellano, que feia a penes una setmana que havia vingut a l'Horta Sud, també procedent de Veneçuela. Ella vivia en un baix que estava dividit en 14 habitacions quan la dana ho va arrasar tot. No els va quedar més remei que arreplegar el poc que els quedava en una maleta, conta.

Però després del fang, quedà la pols. Tràmits llargs, confusos i complicats. I en això els ajudaren moviments com Regularització Ja.

Jhonny Valles, portaveu de l’associació, explica que mentre la gent continuava buscant on menjar i on treballar i tenia un temps molt limitat, per a accedir a la regularització calien partides de naixement i antecedents penals dels països d’origen.

Tan complicat era que molts no han pogut completar el procés. Molta gent se n'ha anat a municipis cada vegada més llunyans o s’han quedat fora del procés. Un cas que han vist especialment és el de dones que es dedicaven a cuidar persones grans i que, en obtindre el NIE, les han fetes fora.

Ara es pregunten cada dia i cada nit què passarà demà, i es pregunten si hauran de tornar a demanar permís per a viure en pau.