Penes de sis a vint anys de presó per als causants d’incendis forestals com el de la Vall d’Uixó

El 90% dels incendis que s'originen a Espanya tenen darrere una causa humana, per negligència o per intencionalitat. A la Comunitat Valenciana, el percentatge és vora del 68%. L'actual Codi Penal només pot castigar amb un màxim de vint anys de presó l'autor material d'un incendi forestal, i les penes també varien en funció dels agreujants que es donen en la intencionalitat o negligència.

Pel que fa als agreujants, es té en compte que afecte una superfície considerable d'importància, que es deriven greus efectes d'erosió al terreny, també els efectes sobre la fauna, la flora i els nuclis urbans, i que es produïsca quan les condicions meteorològiques incrementen el risc. En tot cas, quan la destrucció ocasione un deteriorament dels recursos naturals.

Si estes situacions es traslladen a casos reals, l'incendi més devastador des que hi ha registres és el de Burgohondo, a Àvila, que imposaria una condemna d'un a tres anys per negligència, i el de la Vall d'Uixó, que, en cas de trobar el culpable, pot enfrontar-se a penes que podrien anar de sis a vint anys. 

En els incendis forestals amb la mà de l'home darrere, cal diferenciar si hi ha sigut una negligència o si el foc és intencionat. Si l'incendi no arriba a propagar-se, només es castiga amb una multa i una pena inferior a un any. Com va passar amb l'autor de l'incendi del Saler, a València, on només es va poder demostrar que era l'autor d'un dels dotze incendis dels quals va ser sospitós. Això va fer, tal com explica l’advocat penalista, que només el van poder condemnar a nou mesos de presó. 

Si hi ha un gran terreny afectat, o si s'han posat en perill animals i espècies vegetals protegides o si es vol traure un benefici econòmic, les penes varien de tres a sis anys de presó. Per últim, si es posa en risc la vida de persones, la pena màxima pot arribar a vint anys de presó. En el cas del de la Vall d'Uixó, la pena podria entrar amb un màxim de sis a vint anys de presó.

A més, si es demostrara que es buscava un benefici econòmic, el jutge pot ordenar en sentència que no es requalifique el terreny almenys en trenta anys. I que qualsevol benefici del terreny, com la venda de la fusta, no puga fer-la un particular, sinó l'administració.