L'incendi del gran pulmó verd de les comarques del nord

Només sis dies de diferència separen les imatges que ha obtingut el satèl·lit Copernicus de la serra d’Espadà. Una visió de la mateixa àrea il·lustra la crema del gran pulmó verd de les comarques del nord.

Vora 6.000 hectàrees del parc natural l'ocupen boscos de sureres autòctons que necessiten la terra de pedra roja pròpia i única d'este ecosistema. “S'està cremant una àrea d'un ecosistema mediterrani típic amb una vegetació piròfila com són els pins blancs i, sobretot, el que caracteritza la serra d'Espadà, el bosc de sureres que també s'ha cremat”, explica Víctor Bayona, president de la Societat d'Amics de la Serra Espadà.

L’expert apunta que, segons la cartografia, es pot assumir que un 25% de l’àrea cremada siga de bosc de sureres. Amb l’emergència encara activa, és difícil avaluar la superfície de parc afectada, però el franc oest que tant preocupa este dimecres i on es concentra les tasques d'extinció s'endinsa a poc a poc en el cor de la serra.

Les conseqüències són encara incalculables i no només en termes estrictament econòmics. “Tots els serveis mediambientals que subministra la serra quant a qualitat de l'aire, control de l'erosió o recàrrega d'aqüífers”, apunta Bayona.

La serra d'Espadà abasta 31.000 hectàrees en tres comarques i denou municipis. Es diu així per la seua orografia excepcional i hi conviuen grans pics amb profundes fondàries i barrancs. Unes característiques que són també el pitjor enemic, ja que dificulten l'extinció i afavorixen la immersió tèrmica.

El president de la Societat d’Amics de la Serra d’Espadà conclou que “a partir d'ara hem d'articular totes les entitats i persones que treballem en la defensa del territori per a vore què fem i com ajudem la natura a recuperar-se.