La genètica que posa nom a les víctimes de la dictadura

La identificació de les víctimes de la dictadura és possible, en bona part, gràcies a la investigació genètica forense. En la Fundació Fisabio, de la Generalitat, un equip de cinc científics treballa amb mostres procedents de fosses comunes i de familiars per a reconstruir perfils genètics i determinar possibles vincles de parentiu. El treball ha permés identificar més de 150 víctimes.

El procés comença amb les mostres recuperades de les fosses comunes incloses en el pla d’identificació de la Generalitat. Els investigadors n'extrauen la informació genètica i analitzen determinades regions del genoma que permeten establir el grau de parentiu entre les persones.

Però per a arribar a una identificació cal també disposar de mostres dels familiars que busquen els éssers estimats. Els perfils genètics de les restes i dels familiars es comparen mitjançant un programari específic que permet determinar les coincidències.

La seqüenciació massiva ha permés a Fisabio crear una base de dades amb més de 1.400 perfils genètics, la més gran d’estes característiques a Espanya. Una eina especialment rellevant en el cas de Paterna (Horta Nord), on hi ha 152 fosses registrades. Els investigadors expliquen que disposar d’un nombre més gran de familiars augmenta les possibilitats de trobar coincidències i, per tant, d’arribar a una identificació.

El treball, però, no és senzill. El temps transcorregut, l’estat de conservació de les restes i la proximitat entre les fosses poden dificultar l’anàlisi. Per això, les identificacions es basen en càlculs de probabilitat i en l’encreuament de múltiples perfils genètics.

L’equip de Fisabio treballa en este projecte des del 2021 i ha aconseguit identificar més de 150 víctimes. Una investigació que, a més de contribuir a posar nom a persones represaliades durant la dictadura, ha impulsat els avanços en el camp de la genètica forense.