Familiars de víctimes reclamen que s’endurisca la llei del menor amb 130.000 firmes al Congrés

Familiars de cinc víctimes assassinades per menors han presentat al Congrés 130.000 firmes per a reclamar una reforma de la llei penal del menor que permeta endurir les penes en els casos més greus.

Les famílies denuncien que les condemnes actuals no són proporcionals a la gravetat dels delictes i recorden que, en el cas dels menors entre 14 i 15 anys, la pena màxima és de cinc anys d’internament.

La normativa, en vigor des del 2001, té com a objectiu prioritari la reinserció del menor, però des que es va aprovar ha generat crítiques recurrents per part de víctimes i associacions.

Casos que han marcat el debat

Un dels primers casos que va provocar un fort rebuig social va ser l’assassinat de Sandra Palo, el 2001. L’únic adult implicat va ser condemnat a 64 anys de presó, però els menors van rebre penes de 8 i 4 anys d’internament, un fet que va desencadenar protestes de la família.

A la Comunitat Valenciana, el cas de Maikel a Castelló el 2017 també va reobrir el debat. Dos menors de 17 i 14 anys el van matar per un deute de 100 euros i van ser condemnats a 8 i 5 anys. El més jove va obtindre permisos només un any després del crim. Un tercer implicat, major d’edat, complix una pena de 18 anys de presó.

Més recentment, un menor de 15 anys va assassinar els seus pares i el germà menut a Elx el febrer del 2022. Va ser condemnat a sis anys d’internament i tres de llibertat vigilada.

També el cas d’Orihuela del 2024, en què una parella de 16 i 17 anys va matar una jove de 15 anys, es va saldar amb penes de huit anys d’internament.

Davant d'estos casos, les famílies reclamen una revisió de la llei per a augmentar les condemnes en delictes especialment greus i evitar que, segons advertixen, estos tipus de crims es puguen repetir.