Dret a Morir Dignament demana agilitzar els tràmits per a l'accés a l'eutanàsia
L'associació també vol un protocol assistencial en totes les comunitats autònomes
L'associació Dret a Morir Dignament (DMD) ha reclamat este dijous la implantació d'un protocol assistencial unificat amb unitats especialitzades en cada comunitat autònoma per a agilitzar i unificar els tràmits de prestació de l'eutanàsia.
Amb motiu del quint aniversari de l'aprovació de la llei orgànica de regulació de l'eutanàsia, la presidenta de DMD, Loren Arsequet, ha afirmat que la mitjana de l'execució del servici a l'eutanàsia és de 73 dies, fet que “representa una millora” comparant amb l'any anterior, però “continua sent massa temps”, ja que la llei “preveu un procés d'entre 35 i 40 dies i permet acurtaments que no s'estan aplicant”.
D'acord amb les dades provisionals oferides pel Ministeri de Sanitat sobre l'ajuda mèdica a morir, des de 2021 s'han produït 1.668 prestacions del servici a l'eutanàsia de les 3.811 sol·licituds rebudes.
En 2025 es van fer 565 d'estes prestacions d'un total de 1.284 sol·licituds rebudes. L'any passat hi va haver 157 denegacions (el 13,2% de les sol·licituds) i 374 persones van morir durant el procés (el 31,5%). En total, les morts per eutanàsia a Espanya suposen el 0,13% de les que es van produir en 2025.
DMD ha sol·licitat la implementació d'un protocol assistencial de l'eutanàsia en totes les comunitats autònomes, que incloga “unes directrius estandarditzades, adaptades a cada centre sanitari, per a guiar els professionals en la tramitació de l'eutanàsia i minimitzar la variabilitat”.
En este sentit, des de l'associació s'ha reclamat la creació d'una unitat d'eutanàsia en cada comunitat autònoma que aporte informació a la ciutadania i servisca de suport operatiu als professionals per a facilitar la tramitació de la prestació.
Així mateix, han demanat la creació de la figura de “models de professionals referents”, un grup especialitzat i format de metges als quals la resta de professionals puguen acudir per a guiar-se en el procés de prestació del servici i “no sentir-se sols davant d'eixa sol·licitud”.
Segons el vicepresident de DMD, Fernando Marín, “en totes les comunitats autònomes no és obligatori informar de les sol·licituds. Oficialment, els professionals tenen l'obligació de ser responsables d'un tractament que se sol·licita, excepte que siguen objectors de consciència, però si ell o ella no vol fer-se'n responsable, no ho farà”.
Així doncs, des de l'associació consideren “important fer un reconeixement professional a les persones implicades en la prestació, alliberant agenda i compensant l'excés de jornada per a un procediment que és molt complicat”, ha indicat Arseguet.
Pel que fa a la sentència del Tribunal Suprem publicada este dimecres que reconeixia que una persona amb una “vinculació particularment estreta” amb un pacient que sol·licita l'eutanàsia puga recórrer judicialment la decisió, Marín ha afirmat que “és surrealista que puga haver-hi una tercera persona amb legitimitat per a negar-te un dret fonamental. Ningú es pot ficar en la teua decisió de morir”.
Més llegit
-
Set anys de presó per a l'exdirector de l'Hospital General de València Sergio Blasco per manipular contractes sanitaris
-
L'últim recompte oficial eleva a 188 els morts i a 1.520 els ferits pels dos forts terratrémols de Veneçuela
-
El Congrés aprova la moció del PP que insta Sánchez a sotmetre's a una qüestió de confiança i dimitir
-
Una discussió veïnal en una urbanització de Dénia acaba amb un home mort
-
El Ministeri d'Educació abaixarà les ràtios en l'etapa 0-3: màxim de quatre menors d'un any per educador
-
Ábalos denuncia des de la presó que ha sigut víctima d'un juí “polític”