Els cultius valencians que sobreviuran a l’apocalipsi

A 1.000 quilòmetres del pol nord i en un edifici subterrani de formigó està la cúpula de llavors més gran del món, la que hauria de garantir la biodiversitat agrícola global en diferents escenaris.

“En el cas de catàstrofes naturals o per culpa l’activitat humana les llavors es perderen, sempre queda un reservori que es pot utilitzar per a poder replantar”, explica Àngeles Calatayud, investigadora principal de Citricultura de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries. 

Inaugurat en 2008, el depòsit de llavors més gran del món té una extensió de més de mil metres quadrats repartits entre tres magatzems. Coneguda popularment com la Cambra de la Fi del Món, és capaç de resistir terratrèmols, l'impacte de bombes i altres desastres. El magatzem ha guanyat l'últim Premi Princesa d'Astúries en la categoria de Cooperació Internacional.

El Banc de Llavors de Svalbard fou creat perquè els bancs genètics de tot el món hi emmagatzemen mostres de les seues col·leccions de llavors i les puguen replicar en cas que es perden a conseqüència de conflictes bèl·lics, actes terroristes o catàstrofes naturals. Allí es preserven més d'un milió d'espècies de 6.300 espècies diferents. 35 són autòctones valencianes. 

Entre elles es troben el fesol de la guerra gran, les bajoquetes de bollir, el pésol de dacsa, la bajoca de la mantega, la mongeta valenciana, diverses varietats de fesols, el blancal de Nules, el fesol de la careta, el panís d'ensalada, la dacsa de palometes morada, la roja i la rosera, el panís de nan i el panís per a torrar.

Unes mostres seleccionades entre les 13.500 que custodia el Banc de Germoplasma valencià, la caixa forta pròpia de la Comunitat. “El que està en Noruega és la còpia de seguretat del que tenim ací”, explica Jaume Prohens, director del Banc de Germoplasma de la UPV.

El cacau de Santa Maria del Puig és un dels exemples d’espècie que es va enviar a Noruega perquè “va ser molt important a principis del segle XX i s'utilitza per a fer oli”, conta Prohens.

També tomata quarantena de Massamagrell o la dacsa de Benilloba —que és de color roig— són exemples de varietat tradicional valenciana.

La col·lecció va començar a gestar-se als anys setanta i, segons Jaume Prohens, si no conservem llavors es produeix el que s’anomena erosió genètica i perdem el patrimoni. Hi ha llavors recol·lectades per llauradors en 1920.