EN CONTEXT | Una de cada tres farmàcies dels pobles menuts, en risc de tancament

Molts pobles menuts, d’interior i en risc de despoblament, encara mantenen la farmàcia, però este servei està penjant d'un fil. Moltes farmàcies tenen la viabilitat econòmica compromesa, i per això este cap de setmana s’ha celebrat el primer congrés a la ciutat d'Alacant.

Des de l’Associació Provincial de Farmàcies Rurals d’Alacant, afirmen que una de cada tres d’estes farmàcies perilla i podria tancar. Manuel Olivert, el president de l’associació, explica que “tal com anem, tancarem totes. De fet, cada mes pràcticament tanca una farmàcia a la Comunitat Valenciana”.

A les farmàcies rurals, explica, se'ls aplica els mateixos criteris que a les urbanes, és a dir, viuen del marge del 27,9% del que els deixa cada venda de medicament i que estableix el govern espanyol. Però en estos pobles menuts amb poques vendes el marge de benefici és molt escàs i el salari que els queda als i a les farmacèutiques sovint no arriba al mínim al mínim interprofessional. 

“S’ha de donar una alternativa a la nostra situació"

“S’ha de donar una alternativa a la nostra situació, perquè”, afirma, seguint este camí, “tancarem tots”. És la realitat de Manuel que des de fa dècades gestiona la farmàcia de Benimassot, al Comtat, i la realitat també de Maria Àngels Espasa, farmacèutica al poble veí de Tollos. 

“Tenim molts desafiaments, com el despoblament cada dia més patent. Per exemple teníem una residència que l’han tancat i nosaltres paguem molts diners pel lloguer del local perquè l’Ajuntament no en té cap que complisca les condicions necessàries, que demana el reglament farmacèutic”.

Es tracta de pobles que en hivern estan pràcticament buits i amb un veïnat molt envellit. La farmàcia és també, ens diuen, el centre social, el punt de reunió, i el lloc d'atenció mèdica quan el metge, que és itinerant, no està. 

“Cal que arribe a tots els llocs per igual, no simplement que la gent que viu a la ciutat tinga una sanitat perfecta i la gent dels pobles més llunyans, no”, reivindica María Ángeles. Demanen un canvi de models, que se'ls pague per la cartera de serveis que resten. D'altra manera, malgrat l'ajuda econòmica d'uns 900 euros al mes com a màxim i en concepte de farmàcia de viabilitat econòmica compromesa, moltes hauran de tancar.