Catàstrofes com la de la DANA, el caldo de cultiu per a les notícies falses

Centenars de morts a l’aparcament subterrani de Bonaire, desenes de víctimes en un túnel d'Alfafar que no revelaven les xifres oficials o ajuda humanitària que la Creu Roja enviava a Gaza, però no a les zones devastades per la DANA. Són algunes de les notícies falses que han circulat per les xarxes socials o els grups de WhatsApp durant les últimes setmanes. Estes informacions, que no eren verídiques i que només feien que causar més confusió, es dissolien en la riuada informativa que també ha comportat la devastadora gota freda que ha afectat vora huitanta pobles.

En molts casos es tracta de mentides que han hagut de desmentir els que vertaderament coneixien els fets, a través de les xarxes socials, o els mitjans de comunicació buscant a la font adient.

Marina Messenguer, periodista de Learn to Check, un projecte pedagògic que treballa per a combatre la desinformació i desenvolupa tasques pedagògiques per a ajudar la ciutadania a destriar la informació verídica de la falsa, apunta que les notícies falses pretenen crear confusió entre la ciutadania.

Adverteix que les grans catàstrofes “són els moments més propicis per als interessats en difondre desinformació, perquè és quan els usuaris estan més predisposats a creure-se-la”, assenyala.

Messeguer afirma que les mentides que es difonen busquen “crear confusió”, ja que això “erosiona la convivència de la societat i la confiança dels sistemes en els quals vivim”.