Directes
Ara en la televisió
137 CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES AJUNTAMENT DE VALÈNCIA
Pròximes emissions
13:00
ORÍGENS, EL VALOR DE LES ARRELS
14:30
LES NOTÍCIES DEL CAP DE SETMANA
Notícies

Bizum per a assetjar: els agressors usen l’aplicació per a mantindre el contacte amb les víctimes

Els micropagaments amb missatges subliminars s’han convertit en una nova via per a intimidar les dones protegides per una orde judicial d'allunyament, ja que no és possible bloquejar persones per Bizum

Imatge d'una persona fent ús de l'aplicació de Bizum / À Punt Notícies

Dimecres que ve, 25 de novembre, se celebra el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Amb motiu d’esta jornada, posem el focus en una forma de violència digital que cada vegada preocupa més: l’ús de Bizum per a assetjar les víctimes i esquivar les ordes d’allunyament.

En els casos de violència de gènere, l’orde d’allunyament sol anar acompanyada d’una prohibició de comunicació. Però alguns agressors han trobat en esta plataforma de pagament una nova manera de mantindre el contacte amb les dones.

Ho fan, per exemple, amb "transferències d’un euro que inclouen missatges subliminars", segons explica Cristina Soriano, treballadora social de l'associació d’Alanna.

El principal problema és que Bizum no permet bloquejar un usuari, a diferència d’altres aplicacions de missatgeria com WhatsApp. "El principal problema és que no es pot bloquejar. Si tenim una exparella que ens assetja amb WhatsApp sí que es pot, però amb Bizum no passa", advertix Néstor Orejón, advocat i professor de la UV especialista en violència de gènere.

A més, encara que la víctima intente no llegir el missatge, la notificació li arriba a través del banc. Són micropagaments que poden amagar missatges de control i amenaces, però que també plantegen dificultats a l’hora de perseguir-los judicialment.

Una forma de violència digital difícil de demostrar

Des d’Alanna, la vicepresidenta i advocada Virgina Sanchis informa que este tipus d’assetjament és especialment complicat de provar quan es produïx a través de Bizum.

Sanchis també reclama deixar de normalitzar les conductes violentes que es produïxen en l'entorn digital i que es reconeguen com una forma més de violència: "Tot el que passa per les xarxes socials ho normalitzem. Les víctimes, els usuaris i les institucions han de veure que el que passa en les xarxes també és violència".

La violència digital està inclosa en el pacte d'estat contra la violència de gènere de 2025, però les entitats que treballen amb les víctimes consideren que encara calen més mesures per a protegir-les.

Reclamen canvis legals i protocols per a les plataformes

Entre les mesures que proposen destaca, "en primer lloc, una reforma de la llei integral contra la violència de gènere perquè reculla expressament estes formes de violència", i també protocols contra l'assetjament en les plataformes com Instagram o Bizum.

Estos mecanismes permetrien frenar l'acció dels agressors i, a més, conservar les proves de l'assetjament. Una documentació que podria resultar fonamental per a les víctimes en els procediments judicials.

També et pot interessar