Les víctimes de la dana: “El barranc no és l’enemic, exigim polítiques que respecten el territori amb prevenció i responsabilitat”

“El barranc no és el nostre enemic, l'aigua tampoc, el que ens posa en perill és ocupar el seu espai, no respectar els seus camins, per això exigim polítiques on les persones estiguen en el centre de tot i respecten el territori amb prevenció i responsabilitat”. Eren les paraules amb què les víctimes de la dana del 2024, que va deixar 234 víctimes mortals i va sepultar sota el fang vora setanta pobles, commemoraven el segon aniversari de la tragèdia. Per a recordar els qui ja no estan, l’Associació de víctimes dana 29 d'octubre va escollir les entranyes de la devastació d’aquell dimarts, el barranc de Poio, però on s’ha imposat ja l’esperança de la reconstrucció: una de les passarel·les de Paiporta, ja refeta.

Per als familiars de les víctimes, l’acte —que es va retardar a este dijous pels dies de dol oficial derivats de l’accident ferroviari d’Urda— suposava un retrobament amb el barranc, per a “mirar-lo sense por” i transformar el dolor en coneixement perquè una catàstrofe de les dimensions de la dana del 2024 no torne a repetir-se.

La presidenta de l’associació, Mariló Gradolí, va assenyalar que s'ha d'entendre i aprendre que el que va ocórrer no pot tornar a passar i ha reivindicat poder viure amb seguretat al costat del barranc. "Hui és moment d'estar amb les víctimes i mirar al barranc sense por", manifestava a la vora del Poio.

En esta línia, Gradolí indicava que Paiporta intenta cicatritzar la ferida que va deixar la dana, que dos anys després continua oberta entre "reconstruccions i esperança". Així mateix, la presidenta de l’associació que agrupa les víctimes va reclamar, una vegada més, “veritat, justícia i reparació”.

Els representants de les víctimes van dipositar en una urna transparent objectes per al record marcats per la tragèdia i donats pel veïnat, llauradors, empresaris o entitats dels pobles afectats. Des d’una bossa tacada de fang, un xicotet tractor amb pala i remolc, la llei de l'Horta, fotos de la tragèdia, un cinturó que va salvar la vida a dos persones subjectes a un arbre, o un pot de cendres. Amb esta “Caixa de la memòria”, com la van definir, les víctimes pretenen que no s’oblide “tot el que ens fa mal” i, al mateix temps, que perduren els desitjos de futur.

En la caixa "cabem tots, els que no estan, les seues famílies, els que van patir la barrancada i els que des de llavors no han deixat de treballar perquè la vida torne a la normalitat", van explicar els participants.

L’esperança de futur la simbolitzaven un llibre sobre el paper dels llauradors davant les catàstrofes, una flor eterna, una bombeta, perquè "recordar no és quedar atrapat en el dolor i continuar vivint no significa oblidar", com exposaven els familiars de les víctimes.

L’urna va quedar soterrada en el fons del barranc, amb els records i les reivindicacions perquè els polítics escolten els advertiments i no torne a ocórrer la desgràcia del 20 d'octubre de fa dos anys, com van insistir.

Durant este acte emotiu, també es van escoltar testimonis de veïns i afectats, d'una forense que va participar en l'equip d'identificació de les víctimes mortals i d'un investigador de la Universitat Politècnica de València, entre altres persones, i va sonar uns instants l'alarma que va sonar aquell dia.

La Jove Orquestra de Paiporta, Titana, Auxili i Estela Martínez també van participar en l’acte, que va concloure amb les llanternes dels mòbils enceses com a "llum de suport i compromís" amb les víctimes i els afectats en un punt on l’aigua va superar els dos metres d'altura. Així mateix, s'ha desplegat una pancarta amb el lema "I ara tots alcem la veu per qui ja no pot alçar-la".