“Vaig identificar l’abús amb 18 anys”: els testimonis de les víctimes d’abusos en l’Església

Darrere de les xifres d’abusos sexuals en el si de l’Església hi ha històries esgarrifadores, colpidores i doloroses, que han marcat la vida de molts xiquets i xiquetes. Situacions que ara molts s’han atrevit a denunciar públicament. És el cas d’Inma García, presidenta d’Acasi, Associació Contra els Abusos Sexuals en la Infància. “Vaig ser víctima d'abusos entre els nou i els onze anys per part del rector del meu poble. Ell parlava sempre d'una relació de parella, que em volia molt i que ningú ho entendria”, ha contat García, que en aquella època va disfressar aquell infern d’un fals amor, que va trigar molts anys a identificar com abús, “amb díhuit anys”, ha reconegut. 

En canvi, Manuel sí que va voler contar des de molt menut el que li feia el capellà del poble. “Ens feia entrar en una habitació amb l'excusa de la confessió i ens feia tocaments”, ha narrat. Però quan ho va denunciar davant de les autoritats de l’Església, no va passar res. “Vam anar a parlar amb el bisbe, van vindre capellans a parlar amb mi i em deien que era la meua paraula contra la seua. Que s’hauria enamorat de mi, fet que era una barbaritat perquè jo tenia catorze anys”, ha denunciat.

El seu cas és també una mostra de la impunitat. Els dos abusadors van continuar en actiu durant molts anys. Inma i Manuel senten, hui dia, que alguna cosa comença a canviar, però “queda camí per fer”. “Mai en la vida ningú s’ha disculpat per res o m’han dit que realment s'hauria d'actuar d’una altra manera”, ha lamentat Manuel.