La UPV recrea la dana del 29 d’octubre i obri la porta a millorar la resposta per a futures emergències

Un estudi de la Universitat Politècnica de València ha aconseguit reproduir amb gran precisió la inundació provocada per la dana del 29 d’octubre de 2024 a la comarca de l’Horta Sud, mitjançant tècniques avançades de modelació hidràulica bidimensional. El treball obri noves vies per a millorar la resposta per a futures emergències, optimitzar la presa de decisions i, potencialment, salvar vides humanes.

Ha liderat la investigació Francisco Vallés Morán, investigador de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient, i s’ha publicat en Cuadernos de Geografía de la Universitat de València. Segons explica Vallés, la disponibilitat de simulacions fiables en temps quasi real “permet abordar noves maneres de millorar la presa de decisions, optimitzar la recerca de persones desaparegudes i, potencialment, salvar vides en episodis extrems”.

L’estudi reconstruïx amb detall la dinàmica de l’episodi, l’extensió de la inundació i els fluxos desbordats que van causar greus danys materials i humans. A partir d’informació pública i eines d’accés lliure, l’equip investigador ha pogut analitzar el comportament hidràulic dels sistemes de barrancs de Poio–Torrent i Possalet–Saleta, incloent-hi velocitats extremes del flux, temps d’arribada a les poblacions afectades i calats d’aigua que en alguns punts urbans van superar els quatre metres.

“Els resultats mostren l’extraordinària rapidesa i violència de l’episodi, amb velocitats de fins a huit metres per segon i temps de resposta inferiors a una hora entre la capçalera i les zones més densament poblades”, indica Vallés Morán.

Infraestructures i comportament del territori

Entre les principals conclusions, l’estudi confirma que la modelació hidràulica reproduïx amb suficient fiabilitat la realitat observada durant la dana, tant pel que fa a l’abast de la inundació com als nivells d’aigua i l’evolució temporal del procés. A més, posa de manifest el paper determinant d’algunes infraestructures de transport, com l’autovia V-31, que van generar efectes de rabeig, que van provocar la contenció de l’aigua i van contribuir a agreujar la inundació aigües amunt.

Els resultats també evidencien, segons l’investigador, “la coherència entre els fluxos desbordats i la geomorfologia històrica del territori, marcada per paleollits i zones naturals d’acumulació d’aigua”, un fet que reforça la solidesa de l’anàlisi.

Una eina clau per a emergències

Un dels aspectes més innovadors del treball és el desenvolupament d’una eina basada en la potència hidràulica del corrent com a indicador de la seua capacitat d’arrossegament. Este enfocament permet identificar les trajectòries dels fluxos més energètics i, sobretot, les zones on l’energia es dissipa, que són les àrees amb més probabilitat d’acumulació de persones o objectes arrossegats per la riuada.

“Esta metodologia s’ha aplicat durant l’episodi d’octubre del 2024 i ha resultat útil per als cossos d’emergència, cosa que facilita les tasques de recerca de persones desaparegudes”, assenyala Vallés, que destaca que l’eina és exportable en formats georeferenciats d’ús directe.

Des de la UPV subratllen que els resultats també aporten informació valuosa per a la revisió d’infraestructures existents i el disseny d’estratègies d’adaptació davant episodis cada vegada més freqüents i intensos en un context de canvi climàtic. En este sentit, l’estudi demostra que la ciència hidràulica aplicada pot jugar un paper clau tant en la planificació i prevenció del risc d’inundació com en la resposta operativa durant les emergències.