Unicef adverteix que la pandèmia ha agreujat els problemes mentals dels menors, que afecten un de cada set

Un de cada set adolescents de 10 a 19 anys en tot el món té un problema de salut mental diagnosticat i quasi 46.000 se suïciden cada any, una de les cinc principals causes de mort per a aquest grup d'edat.

Així ho adverteix l'informe anual d'Unicef sobre la situació de la infància en el món, que l'organització ha centrat enguany en la salut mental. El document, el més complet que ha fet fins ara sobre el benestar psicològic de la joventut, és el resultat d'una enquesta internacional en 21 països.

L'estudi certifica "l'innegable" impacte de la pandèmia en el benestar emocional dels xiquets i adolescents que viuen a Espanya: el 58,3% entre 15 i 24 anys diu sentir-se "sovint" ansiós, nerviós i preocupat, i el 36%, “a vegades”. A més, l'11,5% considera estar "sovint" deprimit o sense interés per fer coses, mentre el 68,2% té aquesta sensació “a vegades".

Segons explica, l'alteració de les rutines, l'educació i l'oci, així com la preocupació de les famílies pels ingressos i la salut durant els confinaments han causat por, ràbia i preocupació pel futur a molts joves. Açò s'ha vist agreujat pel deteriorament en l'educació, que han patit 1.600 milions de xiquets i adolescents, a causa per exemple de la interrupció de les classes, durant la crisi sanitària.

En el cas espanyol, aquests problemes s'han vist influïts per "l'estigma associat als problemes de salut mental", que retarda en la comunicació i el tractament. Per a acabar amb el tabú i facilitar-ne la solució, Unicef Espanya ha reclamat que s'aprove "com més prompte millor" una estratègia de salut mental que tinga molt en compte la infància, tal com ha recomanat al nostre país el Comité dels Drets del Xiquet de Nacions Unides.

Tot i la magnificació dels problemes mentals durant la crisi del coronavirus en els xiquets i adolescents espanyols, l'agència de les Nacions Unides assegura que si compten amb l'entorn i les eines adequades, la majoria seran capaços de normalitzar les seues vides i tindre una evolució positiva".

No obstant això, adverteix que hi ha grups especialment vulnerables, com les persones amb algun trastorn mental previ, les víctimes de violència, les que han patit aïllament, separacions i/o duels per la Covid-19, les que estan en risc de pobresa infantil, i els xiquets migrants i sol·licitants d'asil.

"L'Estat Mundial de la Infància 2021. En la meua ment: promoure, protegir i cuidar la salut mental de la infància" denuncia la falta d'atenció dels governs a aquesta realitat, prèvia a la pandèmia, i de la qual es té constància des de fa dècades. De fet, segons l'estudi els governs només destinen al voltant del 2% dels pressupostos sanitaris a la salut mental.

En contrast, l'informe incorpora un estudi de l'Escola d'Economia i Ciència Política de Londres que xifra en 335.000 milions d'euros les pèrdues econòmiques degudes als trastorns mentals que provoquen discapacitat o mort entre els joves.