Una teràpia pionera del Gregorio Marañón podria evitar l'ús d'immunosupresors després del trasplantament

Una teràpia cel·lular pionera a l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid obri la porta a evitar o, almenys reduir, l'ús d'immunosupressors en les persones adultes que s'han sotmès a un trasplantament, la qual cosa evitaria la toxicitat i altres efectes secundaris que aquests fàrmacs tenen sobre els pacients. Així, en aquells pacients en els quals s'arribe al correcte equilibri immunològic, l'objectiu és anar reduint de manera progressiva els immunosupressors, vigilant molt de prop que no hi haja rebuig.

"Si això ho aconseguim, potser, en un futur, podrem reemplaçar, si no del tot, almenys parcialment, els immunosupressors", ha explicat el director del Laboratori d'Immunoregulació de l'Hospital Gregorio Marañón, Rafael Correa. Es tracta d'una teràpia amb cèl·lules thyTreg única en el món que fins ara només s'ha provat amb èxit en xiquets, en concret, en huit que han sigut trasplantats de cor. L'objectiu és prevenir el rebuig immunològic i prolongar de manera indefinida la supervivència de l'òrgan trasplantat i, per tant, la vida del pacient.

"La teràpia que hem desenvolupat es basa simplement a usar unes cèl·lules que tenim en el nostre organisme que s'ha demostrat que podien protegir al rebuig", ha explicat Correa. Segons ha explicat durant una trobada organitzada per la Unió de Federacions de Trasplantats d'Òrgans Sòlids, amb motiu del Dia Nacional del Trasplantament, que se celebra aquest dimecres, la teràpia consisteix a augmentar la quantitat de les cèl·lules que s'ha demostrat que poden protegir del rebuig.

En concret, es tracta d'una nova estratègia per a fabricar dosis terapèutiques de cèl·lules Treg a partir d'un teixit que cobreix el cor i que es rebutja habitualment en el transcurs de les cirurgies cardíaques infantils, l'estafa. Les cèl·lules Treg obtingudes de teixit tímic (o thyTreg) posseeixen qualitats úniques i una altíssima capacitat reguladora, i el protocol desenvolupat pel grup permet obtenir milers de vegades més cèl·lules que les que es poden obtenir de la sang.

"La primera prova l'hem feta en xiquets perquè, en ser una mica experimental, decidim fer-lo en xiquets als quals sabem que se'ls ha de llevar el teixit d'on podem obtenir aquestes cèl·lules i, per tant, aquest primer assaig el vam fer usant cèl·lules del mateix pacient", ha assenyalat.

El repte és que funcione en adults

Sobre com adaptar la intervenció en adults, Correa ha detallat que "el problema" és que el teixit d'on s'obtenen les cèl·lules, el teixit tímic, en adults ja no funciona. "En adults ja no és un òrgan funcional i no es podria fer", ha detallat. No obstant això, el seu equip ha observat que s'aconsegueixen "tantíssimes cèl·lules" a partir dels teixits tímics d'aquests xiquets que es poden preparar centenars de dosis terapèutiques que podrien aplicar-se en adults. De fet, aquest procés podria realitzar-se fins i tot en xiquets que no les necessitaran perquè no rebran un trasplantament, sinó que seran intervinguts per a altres cirurgies.