Una investigació amb meduses obri la porta a la detecció de les cèl·lules que alberguen la memòria

Un grup de científics han descobert que hi ha un tipus de meduses capaces de recordar i aprendre de l'experiència, la qual cosa obri prometedores línies d'investigació per a entendre la memòria i, amb això, malalties associades a la seua pèrdua, com la demència. La troballa és d'investigadors de les universitats de Copenhaguen (Dinamarca) i Kiel (Alemanya) i s'ha publicat aquest divendres en la revista Current biology. La troballa s'ha produït a través d'experiments amb exemplars de Tripedalia cystophora, una espècie molt verinosa d'aproximadament un centímetre de grandària que habita els manglars del Carib i del Pacífic.

Després de més de deu anys estudiant aquest tipus de meduses, el neurobiòleg de la Universitat de Copenhaguen Anders Garm ha vist que el seu sistema nerviós simple dona molt més de si del que es pensava. Tot això, malgrat no comptar amb un cervell centralitzat com la majoria dels animals i a penes tindre mil cèl·lules nervioses enfront dels cent mil milions que, per exemple, té el cervell humà. 

Les Tripedalia cystophora posseeixen 24 ulls distribuïts entre les seues quatre estructures cerebrals, algunes de les quals formen imatges. Això els proporciona una visió més complexa que la d'altres tipus d’animals marins. Per a trobar el seu camí a través dels manglars i poder caçar els crustacis diminuts dels quals s'alimenten, quatre dels ulls miren cap amunt a través de la superfície de l'aigua i naveguen esquivant les arrels.

Calcular la distància és fonamental per a elles en aquest procés de sortejar arrels per a no danyar els seus cossos gelatinosos, de tal manera que si s'allunyen massa prompte de les arrels no tenen temps de caçar i si ho fan massa tard poden impactar amb elles.

Reproduint les condicions d'un manglar en un laboratori i col·locant en aquest ecosistema simulat diversos exemplars d'aquestes meduses, els investigadors han vist com es fixen en el contrast de color entre les arrels i l'aigua per a avaluar les distàncies de seguretat que els permeten caçar i sortejar les arrels per a no xocar amb elles.

Entre tres i cinc maniobres fallides són suficients perquè les Tripedalia cystophora "prenguen nota" i deixen de xocar contra les arrels, una velocitat similar a la d'animals amb cervells complexos com el ratolí. “Aquest descobriment obri línies d'investigació interessants per a detectar en quines cèl·lules s'allotja la memòria, i quins canvis estructurals i fisiològics es produeixen en les cèl·lules nervioses quan participen en processos d'aprenentatge avançat”, explica Garm.