Una acusació del cas Alcàsser demana identificar amb ADN les tres víctimes

L'acusació popular en el crim del cas Alcàsser - l'Associació Laxshmi per a la Lluita contra el Crim i la Prevenció-, ha demanat al jutge d'Alzira que instrueix el cas que s'identifiquen amb proves d'ADN les restes de les tres víctimes amb el propòsit d'estrényer l'acusació sobre Antonio Anglés, en cas que continuara viu i poguera ser localitzat.

Segons ha informat el perit judicial i president d'aquesta associació, Félix Ríos, la petició ha estat inicialment denegada pel jutge instructor, però s'ha presentat un recurs i es continuarà insistint en aquesta petició, ja que, en el moment de la troballa, els cossos de Miriam, Toñi i Desirée van ser identificats únicament per la seua antropometria i pels efectes personals trobats.

Aquesta acusació sosté que no té cap dubte que les restes trobades pertanyen a les xiquetes, però adverteix sobre la possibilitat que, si el trobaren amb vida i el posaren a disposició dels tribunals, Antonio Anglés podria "eludir l'acció de la justícia per una qüestió de forma".

Per a la realització de les proves d'ADN, Laxshmi proposa que es prenguen mostres dels cranis de les tres joves, que es conserven a l'Institut Nacional de Toxicologia, i que es comparen amb els perfils genètics dels seus pares.

El passat 27 de gener es van complir 29 anys de la troballa dels cadàvers de Miriam, Toñi i Desirée, les tres noies de 14 a 15 anys que havien desaparegut més de dos mesos abans. Van ser dos apicultors els que les van descobrir semisoterrades en un paratge pròxim al pantà de Tous, denominat la Romana.

La sentència dictada el setembre de 1997 per l'Audiència de València, i confirmada posteriorment pel Tribunal Suprem, va dictar que "Miquel Ricart, en companyia d'un altre home identificat i que no està a disposició del Tribunal -en referència a Antonio Anglés-, i possiblement d'alguna altra persona més", van segrestar les tres adolescents per a satisfer els seus desitjos sexuals.

Les víctimes van ser sotmeses a violacions i tortures extremes i a l'alba de l'endemà van ser executades i enterrades en una fossa que els seus assassins coneixien, perquè els havia servit amb anterioritat per a ocultar una moto robada.

La recerca judicial sobre el succés, de la qual és responsable un jutjat d'Alzira, està completament esgotada, encara que queda oberta una peça dedicada exclusivament a la localització d'Anglés, un dels pròfugs més perseguits de tot Europa.