“Un masclista que considera que la dona ha de ser sotmesa al seu domini”, el perfil de l’agressor que dibuixa el Comité de Crisi

No existix un perfil d'agressor, més enllà de tractar-se d'"un home masclista que considera que la dona ha de ser submisa i sotmesa al seu domini". Així ho considera el Comité de Crisi d'Igualtat, que es va reunir este dijous per a avaluar els cinc assassinats masclistes de setembre, un d’ells a Benidorm.

En els cinc casos analitzats, el suposat agressor era la parella o cònjuge de la víctima i convivien, si bé en un d'ells la víctima havia verbalitzat la seua intenció de separar-se. A més, en tres dels cinc casos la víctima tenia fills menors d'edat, amb el que queden quatre menors d'edat orfes en total.

Igualment, este comité, que integra representants de diversos ministeris, la Fiscalia, el Consell General del Poder Judicial, les forces de Seguretat i les comunitats autònomes, ha assenyalat que en cap dels crims els implicats constaven prèviament en VioGén, en el sistema policial o judicial ni en els serveis assistencials, és a dir, ni la víctima, ni cap persona de l'entorn havien sol·licitat ajuda expressa o lloc en coneixement de les autoritats el cas. Per tant, ninguna comptava amb protecció.

Davant estes circumstàncies, el Comité ha conclòs que el silenci és un risc en sí mateix, per això ha subratllat la necessitat d'abordar la infradenúncia i d'acostar els recursos i les institucions a les víctimes.

Dones majors, amb més risc

A més, apunta que diverses vulnerabilitats incrementen el risc de les víctimes, entre elles, ser una dona d'avançada edat, dependència econòmica, tindre fills menors d'edat, viure en un entorn socialment molt aïllat o en entorns rurals o ser estrangera en situació administrativa irregular.

Davant este panorama, el comité recomana posar en marxa estratègies per a la població estrangera que sol viure molt aïllada en la zona mediterrània, principalment la costa del Sol o la de la Comunitat Valenciana. A més, planteja continuar insistint en campanyes de sensibilització per a rebaixar la infradenúncia.

També proposa reforçar la detecció precoç d'episodis de violència en dones d'edat avançada, i analitzar possibles desencadenants que incrementen el risc com a malalties degeneratives, deterioracions cognitives o desgast del cuidador.

En la mateixa línia, planteja enfortir la formació i les eines de detecció en serveis assistencials, sanitaris o educatius. En concret, demana augmentar la formació dels serveis socials i sanitaris, així com avançar en estratègies per a millorar la detecció de casos en dones d'avançada edat. També suggerix continuar treballant en la detecció de les vulnerabilitats de dones estrangeres en situació irregular, que sovint pateixen un gran aïllament, per la falta de suport familiar i social; així com altres vulnerabilitats com la dependència d'econòmica de l'agressor.

Fins a 42 crims enguany

Al llarg del 2026, un total de 42 dones han mort en mans de la seua parella o exparella. La xifra de víctimes creix fins a les 1.383 des de 2003, quan es van començar a comptabilitzar les dades.

Per comunitats, enguany Andalusia compta amb el major nombre d'assassinats masclistes. S’han produït una dotzena. La Comunitat Valenciana és la segona autonomia amb més crims d’este tipus, sis; seguida per Madrid (5), Catalunya i Castella la Manxa (3), Aragó, les Canàries, Cantàbria i Navarra (2); i Astúries, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia i Múrcia, amb un.