Un 90% de la plantilla valenciana de servicis públics essencials patix quadres d'estrés per la violència externa

La sobrecàrrega de treball, el dèficit de plantilles, la pressió assistencial i educativa i la inseguretat dels espais de treball són alguns dels factors que estan darrere de la violència externa que patixen els servicis públics essencials. Un estudi de la Universitat Jaume I (UJI) i UGT Serveis Públics PV revela que quasi el 90% dels professionals dels sectors públics essencials patix quadres d’estrés i que el 71,4% sent por o inseguretat en l’exercici de les seues funcions.

Esta investigació pionera, basada en una enquesta a 279 treballadors i treballadores i en entrevistes a 39 informants clau, analitza per primera vegada de manera conjunta l'exposició del personal sanitari, educatiu i del Servici d'Ajuda a Domicili (SAD) a agressions, insults, amenaces i assetjament per part de pacients, alumnat, familiars i persones usuàries. Quatre de cada cinc dels professionals enquestats asseguren haver patit algun episodi violent en l'última dècada.

Les conseqüències van més enllà de l'estrés. El 65% de les persones enquestades afirma que estes situacions afecten directament la seua salut mental, mentre que un 64,3% declara haver perdut motivació i un 62,1% patix alteracions del son. A més, la meitat de la plantilla relaciona estes experiències amb períodes de baixa laboral.

El personal també percep una falta de protecció per part de les administracions. El 75,9% considera que la protecció real davant de la violència externa és inexistent o mínima, mentre que el 69,8% qualifica les mesures preventives d’escasses o nul·les. En la mateixa línia, el 69,1% percep que el suport institucional després d’una agressió no existix o és mínim.

Una violència amb rostre de dona

La qüestió de gènere és un dels eixos de l’estudi, perquè els tres sectors analitzats estan fortament feminitzats. Les dones representen el 76,11% del personal sanitari, al voltant del 70% en educació i entre el 85% i el 90% en el Servici d’Ajuda a Domicili. L’informe assenyala que les treballadores perceben una exposició més elevada al risc i patixen amb més freqüència violència psicològica: un 62,1%, davant del 56,5% dels hòmens.

“Són sectors on treballa un alt percentatge de dones i això es nota en l’impacte i en la forma d’exercir la violència, perquè no s’exercix la violència de cara als hòmens que de cara a les dones”, explica Miguel Ángel Gimeno, del Departament d’Administració d’Empreses de l’UJI.

En cada àmbit, les causes principals són diferents. En la sanitat, l’estudi assenyala la saturació assistencial i les llargues llistes d’espera; en educació, l’erosió de l’autoritat docent; i en l’ajuda a domicili, el treball en solitari i l’aïllament dins dels domicilis. UGT reclama reforçar les plantilles, reduir ràtios, instaurar el treball en parella en situacions de risc i fer una avaluació prèvia dels domicilis abans d’iniciar l’atenció.

“Si quatre de cada cinc professionals han patit agressions, el problema no és la capacitat d’aguant de les plantilles, el que falla és el sistema de prevenció de l’Administració”Mayte Montaner Soria - Secretària general d'UGT Serveis Públics PV

La secretària general d’UGT Serveis Públics PV, Maite Montaner, considera que “si quatre de cada cinc professionals han patit agressions, el problema no és la capacitat d’aguant de les plantilles, el que falla és el sistema de prevenció de l’Administració”. El sindicat reclama un canvi en les polítiques de prevenció i més coordinació entre les administracions per a protegir els professionals.