Directes
Ara en la televisió
LES NOTÍCIES DEL MATÍ
Ara en la ràdio
LES NOTÍCIES DEL MATÍ

Tres empreses i cinc investigats per anivellar un solar d’una obra civil de Xàtiva amb 120 tones de residus il·legals

Els promotors de l’obra havien falsificat la documentació que acreditava el tractament adequat de restes de formigó, asfalt i restes ceràmiques

Un agent del Seprona davant del solar on s'acumulaven les restes que no havien rebut el tractament ambiental obligatori / Guàrdia Civil

El jutjat d’Ontinyent investiga tres empreses i cinc persones per anivellar el terreny d’una obra civil de Xàtiva amb més de cent tones de runes, restes de formigó armat, asfalt o fragments ceràmics, sense el tractament ambiental necessari. A més, s’havia falsificat la documentació de l’obra.

El Seprona de la Guàrdia Civil va detectar que en el solar de l’obra estaven dipositant-se, coberts amb terra, residus sense el tractament ambiental preceptiu i s’havien falsificat els documents que suposadament acreditaven un tractament previ, donat l’impacte ambiental que poden ocasionar, com expliquen fonts de la Guàrdia Civil.

Des d’este cos policial indiquen que, després de diverses inspeccions al terreny en obres i de sospitar que les restes de certs materials estaven emprant-se per a anivellar el terreny sense el tractament al qual obliga la normativa, van requerir als promotors dels treballs la documentació.

La Guàrdia Civil va comprovar, en dos documents, que havien dipositat 120 tones de residus, dels quals no s’havia acreditat el tractament que normativament correspon i es va verificar que havien sigut eliminats de manera incontrolada. Així mateix, la Guàrdia Civil va comprovar que els documents justificatius simulaven falsament una correcta gestió dels residus.

Arran d'estos fets, el Seprona va iniciar un procediment per un delicte de falsedat documental a cinc persones i a tres empreses implicades en els fets. A més, s’ha traslladat el cas a la Conselleria de Medi Ambient i al jutjat d’Ontinyent, que investiga els fets.

la Costera la Vall d’Albaida Pobles Medi ambient

També et pot interessar