Tir i arrossegament: bé d'interés cultural o maltractament animal?
La població d'Albal (Horta Sud) ha acollit una nova edició d’aquesta pràctica, en què els cavalls arrosseguen càrregues d'entre 200 i 500 quilos
Albal (Horta Sud) celebra durant aquest cap de setmana la 37a edició del Concurs Federat de Tir i Arrossegament, una pràctica tradicional que consisteix a recórrer una pista d'entre 50 i 60 metres en el menor temps possible amb cavalls carregats amb un carro ple de sacs de sorra. Els animals poden arribar a suportar un pes de 220 a 530 quilos, segons les diferents categories.
Per a Jesús Máñez, president de la Federació de Tir i Arrossegament de la Comunitat Valenciana, amb aquesta tradició "els llauradors que tenien animals demostraven la seua força per a treballar les terres i portar el menjar a casa".
Per al partit animalista Pacma, en canvi, aquesta pràctica “constitueix un maltractament insofrible per als animals” i ho consideren “un espectacle cruel i violent finançat pels pressupostos del Consell”. Raquel Aguilar, portaveu de la formació animalista, ha assegurat que han documentat "molts campionats en què es fa servir la vara d'una manera fortíssima en les cames dels animals, en el cap i se'ls pega colps."
El tir i arrossegament està sent avaluat per a convertir-se en bé d'interés cultural, amb el suport de la Diputació de València i una vintena d'ajuntaments. Ben aviat es coneixerà si aquesta pràctica es converteix en BIC o acaba seguint els passos d'activitats com el Toro de la Vega, que va prohibir el Tribunal Suprem.
Més llegit
-
Dissabte tràgic a les carreteres: quatre morts i quinze ferits en quatre accidents
-
Accident de trànsit amb una víctima mortal a l’N-III, a Utiel
-
Comencen els talls de trànsit nocturns per la rehabilitació de la pista de Silla
-
L'octava manifestació contra la gestió de Mazón en la dana demana "veritat, justícia i un tracte digne" als afectats
-
L'Orquestra de Joves de la Província d'Alacant es prepara per a brillar en el Festival Summa Cum Laude de Viena
-
Ponts fins a quatre vegades més llargs: la dana obliga a redissenyar-los