Tina, la neandertal 'valenciana' amb síndrome de Down que va viure gràcies a l'amor del seu grup

Una investigació que lidera Mercedes Conde Valverde, de la Càtedra d'Otacústica Evolutiva (HM Hospitales - Universitat d'Alcalá de Henares), en la qual han participat universitats valencianes com la Universitat de València, ha conclòs que una neandertal amb síndrome de Down va sobreviure gràcies a l’amor i la compassió del seu grup. Els detalls d’esta recerca els han publicat este dimecres en la revista Science Advances. 

Les restes de Tina, com l'han batejada els investigadors que han fet el descobriment, les van trobar al jaciment arqueològic de la cova Negra, al terme municipal de Xàtiva, el 1989. Tenen entre 146.000 i 273.000 anys —quan els neandertals estaven en l'apogeu a la península Ibèrica—, i les van trobar al costat de les restes d'altres xiquets.

"Estes excavacions han sigut clau per conéixer la manera de viure dels neandertals del vessant mediterrani ibèric i han permés definir les ocupacions de l'assentament: de curta durada temporal i amb un nombre reduït d'individus, alternades amb presència de carnívors", apunta Valentín Villaverde, catedràtic emèrit d'Arqueologia de la Universitat de València, que va liderar les excavacions.

Se sabia que els neandertals cuidaven els ferits, ancians i persones amb discapacitat, però no estava clar si ho feien per altruisme. Ara, la trobada de les restes de la xiqueta de sis anys demostra que la van cuidar amb amor. Les troballes revelen que la neandertal va tindre una vida molt dura, a causa d'una sèrie de malformacions congènites que li haurien fet impossible la supervivència en el paleolític sense l'ajuda del seu grup.

“Probablement tenia sordesa o una falta d'audició bastant severa. A més, tindria problemes d'equilibri i crisis de vertigen. Per això probablement necessitaria moltes cures per part dels altres”, relata Mercedes Conde Valverde, investigadora de la càtedra d'Otoacústica Evolutiva i Paleoantropologia d’HM Hospitales i de la Universitat d'Alcalá.

Queda clar, per tant, que Tina va necessitar molta ajuda per a sobreviure. “Només per les patologies de l'oïda és probable que l'hagueren de portar en braços, i pot ser que tinguera més otitis que la resta de xiquets, que plorara més, i altres coses associades. Però si, a més, és una persona amb síndrome de Down, té més afeccions afegides. És a dir, no crec que la seua vida fora fàcil”, comenta l’antropòloga.