Directes
Ara en la televisió
QUI ÉS QUI

El Suprem rebutja les denúncies contra el cap de l'UME en la dana per no apreciar-hi delicte

Nou denúncies demanaven imputar-lo per homicidi per impudència professional greu, omissió del deure de socors, denegació d'auxili, deslleialtat, incompliment del deure, extralimitacions en l'exercici del comandament o abandonament del servici

Dos membres de l'UME rastregen la rambla de Poio buscant possibles víctimes mortals / Biel Aliño (EFE)

La sala militar del Tribunal Suprem ha rebutjat totes les denúncies contra el tinent general cap de la Unitat Militar d'Emergència (UME), Francisco Javier Marcos Izquierdo, per la seua gestió durant la dana, perquè no considera que hi haja cap delicte. La resolució respon així a la presentació de nou denúncies que demanaven imputar-lo per homicidi per impudència professional greu, omissió del deure de socors, denegació d'auxili, deslleialtat, incompliment del deure, extralimitacions en l'exercici del comandament o abandonament del servici.

En la resolució de la qual ha sigut ponent el president de la sala militar, Jacobo Barja de Quiroga, l'alt tribunal comunica la inadmissió a tràmit i l'arxivament de diverses denúncies presentades per particulars contra el tinent general pel que consideren desplegament de mitjans "manifestament insuficients" realitzat després de la dana registrada a València el 29 d'octubre del 2024. Els denunciants sostenien que el cap de l'UME degué ordenar "la mobilització de tots els efectius disponibles de l'UME en la Península, i la resta de les forces armades en un radi de 500 km".

Tanmateix, el tribunal assenyala que les denúncies es basen en “hipòtesis, conjectures, suposicions, capritxos i animadversió”, però sense detallar cap fet que “per si mateix, siga constitutiu de delicte”. Els magistrats subratllen que, encara que la denúncia mencione omissions del deure, no significa que no haja d'exposar el fet —acció o omissió— que implique caràcter de delicte.

En este sentit, el document signat per Barja de Quiroga argumenta que “un estat de llibertats ha de permetre que un ciutadà confie a no ser objecte d’investigació sense cap base fàctica”. La resolució conclou que l’argumentació presentada per la part denunciant “no té gens de consistència per a esdevindre un fet als efectes d’obrir un procés penal”.

També et pot interessar

Veure totes les activitats