Silla balla al compàs de la mil·lenària dansa dels porrots

Silla viatja aquest dilluns 2.000 anys arrere com cada 6 d’agost, dia gran de les festes en honor al seu patró, el Santíssim Crist. Al llarg de tot el dia i fins a poqueta nit esta dansa recorre els carrers d’aquest poble de l’Horta Sud.

La ballen grups de homes, dones i xiquetes enmig d’una gran expectació i de nombrós públic: al seu darrere està l’ensenyament de l’Escola Municipal dels Porrots que fa tres dècades que treballa per a mantindre viva esta tradició que és un autèntic tresor i motiu d’orgull entre els sillers i que passa de generació a generació.

Mescla la cultura ibera i grecoromana perquè els dansaires porten un porrot, un bastó rudimentari com a arma arcaica i pròpia de l’heroi mitològic dels grecs, Hèracles i dels romans, Hèrcules; una falda roja amb ribets daurats típica de Roma i una corona de llorer, símbol del triomf i prestigi entre els romans i els grecs.

Acompanyada en tot moment de música de tabal i dolçaina, la dansa dels porrots és un ball marcial de gran força i simbolisme que representa la lluita entre dos bàndols clarament enfrontats, que es desafien constantment fins a arribar a una lluita acarnissada cos a cos enmig d’exhibicions d’equilibri, tensió i habilitat fins el triomf d’una de les faccions bel·ligerants que s’alcen sobre l’esquena dels seus adversaris amb el porrot o clava cap amunt celebrant la victòria. La dansa té fins a 10 figures diferents: les més espectaculars, les tres últimes, els 3 bots: a la cintura, a l’esquena i a dalt, on l’empomador rep el saltador i el sosté amb els braços a l’aire en posició completament horitzontal. Com a dansa guerra representa així una exaltació del poder físic i atlètic traduït en els bots dels dansadors, virtuts més estimades entre els guerrers de l’antiguitat i que s’atribueixen a Hèrcules o Hèracles com a personatges mitològics que representen. 

Símbol de Silla, dins i fora

El porrot és el símbol per antonomàsia de Silla. La dansa l’han ballada no només a Espanya –a Madrid o el moment més important: durant els Jocs Olimpics de Barcelona de l’any 1992– sinó també a l’estranger, a països com ara Polònia o Itàlia.

El consistori va iniciar el 2016 els tràmits per a declarar aquesta dansa bé d’interés cultural immaterial. L’ajuntament siller atorga el Porrot d’Honor des de l’any 1992 a rellevants figures del món literari, musical, artístic i social d’arreu de la Comunitat Valenciana. Durant aquests anys han rebut el guardó personatges tan significatius com els poetes Vicent Andrés Estellés o Ramon Guillem; l’exrector de la Universitat de València, Ramon Lapiedra; els escriptors Enric Valor, Isabel-Clara Simó, Carme Miquel, Maria Beneyto, Francesc Ferrer i Pastor, Alfons Cervera, Ferran Torrent, Enric Lluch i Joan Francesc Mira; els dramaturgs Carles Alberola i Pasqual Alapont; el periodista Vicent Ventura; els editors Rosa Serrano i Eliseu Climent; el bibliòfil, Manuel Bas Carbonell; els músics i escriptors Matilde Salvador, Vicent Torrent i Paco Muñoz; la institució Acadèmia Valenciana de la Llengua o l’artista plàstic Manuel Boix.