Els ritus funeraris demostren que en la fundació de València va participar població del centre d’Itàlia

Un grup d’investigació valencià ha confirmat que el tipus de sepultura, els ritus i els dipòsits funeraris de fa més de 2.100 anys trobats prop del carrer Quart de València són propis dels pelignes, un dels pobles més importants de la zona dels Abruços, al centre de la península Itàlica. Això significa que els primers pobladors de l’antiga ciutat de València provindrien d’esta regió italiana.

El descobriment s’ha concretat en els últims anys després de conèixer de primera mà el món funerari preromà de les ciutats de l’entorn de Corfinio (L’Aquila, Itàlia), capital dels pelignes en el seu moment, per la gran semblança entre les seues necròpolis i la de la ciutat de València de finals del segle II aC. És una de les conclusions del Congrés Internacional d’Arqueologia, celebrat en novembre a la Facultat de Geografia i Història de la UV, amb el títol “La fundació de Valentia i el final dels pobles itàlics i ibèrics”.

David Quixal, professor d’Arqueologia del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV i un dels dos coordinadors del congrés, explica que els recents descobriments arqueològics “establixen una clara relació entre els primers habitants de València i els de diverses zones del centre-sud italià”.

Les excavacions de l’Almoina i d’altres llocs de València van demostrar fa dècades la filiació itàlica dels primers habitants d’esta ciutat fundada l’any 138 aC. A més, els descobriments de fa més de trenta anys d’estranyes tombes de cambra amb nínxol lateral dels carrers de Quart i de Cañete, foren de gran importància en l’estudi dels orígens de València perquè constituïen una de les principals incògnites de l’arqueologia valenciana. Estos soterrars són molt semblants en fisonomia i ritus a les tombes tipus grotticella (petita cova), abundants a l’àrea de la peligna italiana.

Muralla romana republicana de Valentia

Al congrés també s’ha presentat la troballa d’un tram de la muralla republicana de Valentia, que suposa un canvi en els límits de la ciutat llatina, que tindria una extensió d’una illa més de cases que la suposada en un primer moment. Marisa Serrano, arqueòloga de l’empresa SEMAR, ha dirigit l’estudi, recuperació i restauració de la muralla, que es va trobar al setembre de l’any 2023, però que s’ha presentat en l’àmbit científic en este congrés.

El congrés, que va reunir més d’una trentena d’investigadors de diferents nacionalitats, forma part d’una col·laboració del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València (UV) i ha sigut organitzat pels professors d’Arqueologia de la UV David Quixal i Iván Fumadó, juntament amb Albert Ribera, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Trinidad Tortosa, de l’Institut d’Arqueologia de Mèrida (IAM-CSIC). També hi ha participat l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma (EEHAR-CSIC) i l’Ajuntament de València.