Reomplir la mar d'Aral podria evitar emissions massives de CO₂, segons científics catalans

El dessecament de la mar d'Aral, ubicat entre el Kazakhstan i l'Uzbekistan, es considera un dels desastres mediambientals més grans de la història ocorreguts a la Terra provocats per l'agricultura. En el seu moment va ser el quart llac més extens del món, però va començar a desaparéixer en els anys seixanta després que els rius que l'alimentaven es desviaren per a grans projectes d'irrigació. Hui dia s'ha transformat en un extens desert salí, amb greus conseqüències socials i ecològiques.

Ara, un estudi publicat en la prestigiosa revista científica Science ha mostrat que els sediments exposats al llit de l'assecat mar d'Aral han estat alliberant enormes quantitats de diòxid de carboni (CO₂) en les darreres dècades, milions de tones, però també que contenen encara un embornal de carboni vulnerable que podria protegir-se mitjançant la restauració hidrològica. La investigació, liderada per científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), amb seu a Girona, demostra que este ecosistema perdut és "un component clau del balanç de carboni d'Àsia central i una oportunitat de mitigació climàtica que ha passat en gran manera desapercebuda", segons explica l'organisme en un comunicat.

Els llacs i mars interiors exercixen un paper important en el cicle global del carboni perquè acumulen matèria orgànica en els sediments durant llargs períodes de temps, emmagatzemant carboni que originalment ha sigut retirat de l'atmosfera per plantes i algues. No obstant això, quan estos sistemes s'assequen, la funció d'emmagatzematge de carboni pot invertir-se: els sediments queden exposats a l'atmosfera, la matèria orgànica es descompon i el carboni torna a alliberar-se en forma de CO₂.

L'estudi revela que estos materials acumulats després del retrocés de la mar d'Aral han llançat 748 milions de tones de CO₂ a l'atmosfera des del 1960. Alhora, l'equip científic ha descobert que una quantitat substancial de carboni continua enterrada sota l'antic llit del llac. També s'han assabentat que la reinundació del sistema podria evitar que s'escapen altres 605 milions de tones d'este gas d'efecte hivernacle, una quantitat aproximadament equivalent a quasi tres anys de les emissions actuals causades per l'activitat humana a Espanya. Segons els autors, conservar este carboni també podria tindre un valor econòmic "significatiu" als mercats voluntaris per a projectes d'ús de sol i silvicultura, generant potencialment entre 3.600 i 18.000 milions de dòlars estatunidencs en crèdits de carboni comercialitzables.

L'autor principal del projecte i investigador del CEAB-CSIC, Rafael Marcé, assegura que sota la mar d'Aral "existix un tresor ocult de carboni". Segons explica, si els sediments romanen exposats, el carboni continuarà alliberant-se a l'atmosfera, mentre que, si el llac es torna a omplir d'aigua, eixe mateix carboni "podria passar de ser una font d'emissions a formar part de la solució climàtica". Núria Catalán, coautora de l'estudi i científica també en el mateix centre a Girona, recorda que quan un llac s'asseca "no sols ens enfrontem a un problema hidrològic, ecològic o socioeconòmic. El cicle del carboni també s'altera de maneres que, fins ara, han estat pràcticament absents de la comptabilitat climàtica".

Els descobriments reforcen el missatge central de l'estudi: "La restauració de la mar d'Aral no hauria de considerar-se únicament una costosa intervenció ambiental, sinó també una possible inversió climàtica amb retorns mesurables". "La monetització del carboni emmagatzemat en els sediments mitjançant crèdits de carboni podria ajudar a mobilitzar finançament internacional, complementar els mecanismes existents de cooperació hídrica i millorar la viabilitat financera de la reinundació", asseguren els investigadors.

L'equip admet que la restauració completa de la mar d'Aral "continua sent un immens desafiament tècnic, social i polític". No obstant això, sostenen, el finançament climàtic "podria actuar com a catalitzador si es combina amb una millor gestió de l'aigua, cooperació internacional i objectius de restauració ecològica i social".