La quantitat d'animals vertebrats en el món s'afona un 69% en mig segle

Cada vegada hi ha menys animals vertebrats en el planeta. Des del 1970, la població d'aquestes espècies ha caigut un 69% de mitjana, segons revela l'informe Planeta Viu elaborat pel Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) i la Societat Zoològica de Londres. 

El document, que publica la catorzena edició, recull anàlisi de l'estat de quasi 32.000 poblacions de més de sis mil espècies de vertebrats —peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers— de tot el món entre 1970 i 2018. No s'estudia la xifra d'espècies sinó l'evolució de la quantitat d'exemplars que hi ha en cada varietat de vertebrats salvatges detectats en una zona al llarg del temps. 

Destaca que les poblacions més minvades corresponen a espècies d'aigua dolça, que presenten una caiguda del 83% des del 1979. I que les regions amb més impacte per la disminució d'exemplars es troben en els tròpics, on Llatinoamèrica i el Carib han patit una reducció mitjana del 94% de poblacions de vertebrats en l'última meitat del segle. 

Com a casos concrets, l'informe alerta sobre la pèrdua de corals a tot el món, la disminució d'un 65% de la població de dofí rosat de l'Amazones i la reducció mitjana del 71% de la població de 18 de les 31 espècies de taurons i ratlles oceàniques, fonamentalment per la pressió pesquera.

Les principals causes d'aquesta crisi de biodiversitat que s'assenyalen en l'estudi són: 

• La degradació dels ecosistemes terrestres, marins i d'aigua dolça, amb la consegüent pèrdua de l'hàbitat dels animals, pels canvis d'ús del sòl amb fins urbanístics, agrícoles o per a infraestructures. És l'impulsor fonamental de la pèrdua de biodiversitat: "El canvi d'ús del sòl continua sent actualment l'amenaça més greu per a la naturalesa, perquè es destrueixen o fragmenten els hàbitats naturals de moltes espècies de flora i fauna terrestres, d'aigua dolça i marines", apunta el document.
• La sobreexplotació de plantes i animals
• El canvi climàtic. Alerta que no sols limitem el calfament global a 1,5 °C, és probable que el canvi climàtic es convertisca en la principal causa de pèrdua de biodiversitat en les pròximes dècades. 
• La contaminació de l'aire, el terreny i les masses marines i d'aigua dolça
• Les espècies exòtiques invasores, introduïdes per l'acció humana amb fins comercials o recreatius, que desplacen i fan desaparéixer les autòctones.

L'autoria de l'estudi responsabilitza directament l'acció humana de la pèrdua de biodiversitat i l'erosió dels ecosistemes i els seus serveis. Principalment, canalitzada a través de la demanda d'energia, aliments i altres materials a causa del creixement econòmic, l'increment de la població, el comerç internacional i l'elecció de tecnologia.

Unides, la crisi climàtica i la de la biodiversitat conformen una de "doble cara", alerta WWF, amb unes repercussions que impacten de manera negativa i molt especialment en poblacions humanes empobrides i vulnerables.

Per a contrarestar la destrucció i degradació dels hàbitats naturals, l'informe proposa, per exemple, considerar els manglars com a element clau per a les comunitats costaneres i restaurar les connexions naturals del paisatge a través d'una “conservació de la connectivitat”. També assenyala el paper essencial dels boscos en l'estabilització del clima, amenaçats per la desforestació —especialment en els tròpics—, que genera emissions de carboni i incrementa la quantitat de sequeres i d'incendis.

Els 89 autors que participen en la redacció del text demanen als responsables polítics que transformen les economies per a valorar els recursos naturals, ja que “no serà possible un futur positiu per a la naturalesa sense respectar els drets, la governança i el lideratge en conservació dels pobles indígenes i les comunitats locals”.

Amb aquest informe, l'organisme fa una crida als líders que acudiran a la pròxima reunió de la Convenció sobre Diversitat Biològica (CBD COP15), que acollirà el Canadà del 5 al 17 de desembre, perquè hi assumisquen un compromís semblant al de l'Acord de París sobre canvi climàtic que camine en la direcció de revertir la pèrdua de biodiversitat i assegurar una naturalesa en positiu per al 2030.