La Plataforma Castor, un projecte en hibernació que costa 17 milions d'euros a l'any

El 5 de setembre de 2013 va començar a tremolar la terra a Vinaròs (Baix Maestrat). L'origen estava a la mar. A la plataforma Castor, el que pretenia ser el dipòsit de gas més gran d'Espanya, estaven fent les primeres proves. Les injeccions de gas provoquen microsismes que es repeteixen durant tot un mes.

El govern central va decidir paralitzar-lo el 2014, i des d'aleshores es manté en hivernació. La titularitat de les instal·lacions és del Govern d'Espanya i a l'empresa privada Enagas li encomanen el manteniment, uns treballs que costen 17 milions d'euros a l'any.

Actualment 27 persones s'encarreguen de la seguretat in situ i 20 més participen eventualment en tasques de neteja o inspeccions generals. Hi ha un vaixell de suport vigilant de ma permanent i un helicòpter per a traslladar el personal.

Segons fonts d'Enagas, els pous, que segellaren provisionalment, estan monitoritzats i s'observa un funcionament correcte dels taps, que tenen vida útil fins al 2020. La hivernació del projecte Castor també s'esten als despatxos. 

Fa mig any que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va anunciar que s'havia de desmantellar la instal·lació. Les empreses constructores, Enagas i ACS, van cobrar un dia 1.350 milions d'euros d'indemnització. Pretenien que la pagaren els consumidors en els rebuts del gas, però la mesura es va declarar inconstitucional. Ara Caixabank, Bankia i el Banc de Sabadell estudien la forma de recuperar els diners que van prestar per a pagar-la. Hauran de buscar la manera de desgelar un projecte en estat d'hivernació des de fa cinc anys.