Pirola i Eris, les noves variants del coronavirus que preocupen l'OMS

L'alerta sanitària decretada el març de 2020 pel coronavirus ja és història, però els contagis per aquesta malaltia infecciosa continuen ben presents en molts països a través de nombroses variants. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) continua monitorant la circulació del virus en tot el planeta, que ha deixat més d'1,4 milions de casos nous en l'últim mes (+38%) i avalua periòdicament les noves variants que s'hi generen. En concret, n'hi ha dos que vigila de ben a prop: Pirola i Eris, descendents de la BA.2 òmicron. El fet que aquesta última va ser una de les més contagioses quan va detectar-se en 2022 ha despertat la preocupació de l'autoritat sanitària pels nous subllinatges que ha generat. De fet, la gran majoria de virus SARS-CoV-2 que circulen per tot el món deriven de la variant òmicron.

Pirola, coneguda científicament com BA.2.86, és una de les set variants que l'OMS té ara mateix "sota vigilància". Va classificar-la en aquesta categoria el passat 17 d'agost de 2023 i el que ha disparat les alertes és la gran quantitat de mutacions que presenta en la proteïna espícula: més de trenta.

La identificaren per primera vegada en una mostra presa a Dinamarca a finals de juliol i des d'aleshores s'ha reportat en set països amb una vintena de seqüenciacions, segons l'entitat que dirigeix Tedros Adhanom. A Espanya s'ha detectat també la presència de Pirola, ja que ha sigut seqüenciada a l'Hospital Clínic Universitari de Valladolid. Tot i això, no hi ha confirmació oficial del govern de Castella i Lleó ni tampoc informació sobre l'estat clínic de la persona que va proporcionar la mostra genètica, perquè ha sigut un professor de la Universitat d'Arkansas (Estats Units), Raj Rajnarayanan, qui ha informat sobre la troballa a través de X —antic Twitter—.

De moment, és difícil predir quines conseqüències tindrà la irrupció de la variant Pirola en la salut de la societat. L'OMS encara no disposa d'informació suficient per a determinar-ne la transmissibilitat a escala global, la gravetat o la resistència a les vacunes actuals. L'impacte potencial de l'elevat nombre de mutacions que té és actualment desconegut i està en avaluació.

D'altra banda, EG.5 —batejada en les xarxes socials com Eris— és una de les tres "variants d'interés" que segueix l'OMS i la més freqüent, segons les dades de l'organisme mateix. Reportada per primera vegada al febrer de 2023, representa una de cada quatre seqüenciacions dutes a terme en la segona setmana d'agost. La prevalença quasi s'ha duplicat en un mes, si es compara aquest període amb el mateix de juliol, i ara mateix està present en almenys 57 països, segons l'OMS. Amb les evidències disponibles no és possible calibrar el risc que planteja Eris per a la salut pública i de moment s'ha avaluat com a "baix".