La perspectiva de gènere, clau en el diagnòstic de l’espectre autista

Les xiquetes amb autisme poden arribar a rebre el diagnòstic entre set i onze anys més tard que els xiquets. Això es deu, entre altres coses, al fet que, per a identificar aquest trastorn, s'han utilitzat majoritàriament models masculins que moltes vegades no coincideixen amb els de les xiques. 

És el cas de la filla de María José Zambrano, que té cinc anys i li acaben de diagnosticar autisme en un grau molt lleu. “Des de ben xicoteta la meua filla ha tingut conductes molt rígides, estereotipades”, assegura. A l'escola no li havien detectat res, però ella, que és psicòloga, sospitava que alguna cosa no encaixava. “He sigut molt insistent que alguna cosa estava passant, però sí que és cert que aconsegueix emmascarar els indicadors repetint els patrons”, apunta María José. 

I és perquè elles tendeixen a imitar més que els xics les conductes socials. És una de les raons per les quals les xiquetes solen rebre un diagnòstic d'autisme molt més tard. Històricament, les xiquetes han estat infrarepresentades en els estudis sobre l'autisme i s'han fet servir per al diagnòstic quasi exclusivament patrons masculins. “Les xiques no compleixen amb les característiques de no mirar als ulls o no somriure, i per això passen desapercebudes. Hi ha moltes dones que amb 35 o 60 anys els han diagnosticat autisme”, explica la neuropsicòloga de la Unitat de Neurorehabilitació Infantil de l’Hospital de Manises, Maria Motos. 

Un total de 500 persones, entre especialistes i famílies, participen aquesta setmana en unes jornades organitzades per l'Hospital de Manises, que reivindiquen la perspectiva de gènere en el diagnòstic dels trastorns de l'espectre autista.