Les persones que hi ha darrere de les xifres de la pobresa

Karan Ávila va arribar a Espanya amb la família en el pitjor moment possible, just abans de la pandèmia, sense recursos suficients per a poder subsistir, excepte l'ajuda dels pares. “Ho vam deixar tot arrere, amb una mà al davant i una altra, al darrere”, ha explicat la dona, que va estar confinada amb la filla durant 44 dies en una habitació, sense accés a una casa digna. 

Ara la jove treballa com a cuidadora d’un home major i viu amb la seua família en un pis cedit per Càritas. El seu cas és el de molts altres ciutadans. Segons l’organització, la precarietat laboral afecta un 14% de les llars, però sobretot afecta més les dones i immigrants, on el risc d’exclusió social es multiplica per tres.

Aquesta crisi amenaça també els joves. Iván Rosell, de 31 anys i amb estudis de jardineria, ha explicat com ha vist limitada la pròpia vida social, o la possibilitat de construir una vida, o independitzar-se, sense recursos econòmics. Hui dia treballa a mitja jornada en un supermercat, on el sou no li permet pagar un lloguer. 

Com ell, més de 100.000 famílies tenen dificultats per a pagar el lloguer o la hipoteca, de les quals 76.000 no disposen de cap ingrés regular.