La patronal dels ascensors: “És possible acabar al final d’any les reparacions per la dana, estem en el camí”
El president d’Ascencoval, Emilio Carbonell, explica que el principal obstacle ha sigut la falta de mà d’obra qualificada i xifra en 150 els tècnics que falten
Més de mig any després de la fatídica dana que el 29 d’octubre va engolir un centenar de municipis valencians, encara hi ha vora 2.000 ascensors fora de servei en edificis de les zones més afectades. La patronal valenciana que aglutina les empreses fabricants d’estos aparells, Ascencoval, calcula que quasi tots podrien estar arreglats abans que acabe el 2025. És, almenys, l’horitzó temporal que ha ratificat el president del col·lectiu, Emilio Carbonell, entrevistat este dilluns en Les notícies del matí, encara que ha reconegut ser conscient que la tasca que hi ha al davant és “complicada”. “És possible acabar al final d’any totes les reparacions. És de veres que hi haurà algun cas més complicat que es pot demorar, però estem en el camí”, ha assegurat.
Segons les xifres que ha actualitzat el representant dels ascensoristes en els micròfons d’À Punt Ràdio, a hores d’ara han recuperat el servei més de 8.000 d’estes màquines, vora quatre cinquenes parts del volum total que va quedar inservible. Les empreses del sector han prioritzat les reparacions més senzilles i també les comunitats amb veïnat major o amb mobilitat reduïda.
Carbonell ha explicat que a partir d’ara el ritme dels treballs s’està alentint perquè queden les reparacions més complexes, amb elevadors greument afectats, completament inundats per tindre la maquinària en el soterrani o que tenen moltes parts trencades. En estos casos, ha detallat, cal demanar més material o fins i tot iniciar tot el projecte de zero. Així i tot, ha remarcat que tot el sector metal·lúrgic està bolcat perquè les tasques avancen tan més ràpid com siga possible i amb la intenció de tindre tots els ascensors operatius abans de gener del 2026.
No s’han contemplat ajudes directes per als ascensors, les comunitats veïnals s’encomanen al consorci d’assegurances
Estem fent front a reparacions que no són noves, el que és nou és el volum de feina
El president d’Ascencoval ha assenyalat que Espanya té recursos suficients quant a material o tecnologia per a fer front a la situació perquè és un país “punter” quant a fabricació d’ascensors. De fet, ha precisat, és el país d’Europa que més màquines d’estes té instal·lades en els edificis, vora 1,1 milions. El principal problema, ha aclarit, no ha vingut per la capacitat productiva sinó per la falta de mà d’obra qualificada. La quantitat de persones que treballen actualment en el sector a la Comunitat Valenciana, unes 2.000, no ha sigut suficient per a absorbir tot el volum de faena generat per la dana, que triplica un any normal. “Estem fent front a reparacions que no són noves, el que és nou és el volum”, ha subratllat.
Així, des d’Ascencoval estimen en vora 150 els professionals que fan falta per a poder escometre totes les reparacions pendents, entre un 10% i un 15% més del personal que hi ha ara. Esta manca de personal en les empreses locals s’ha tractat de suplir amb tècnics d’altres llocs i també col·laborant amb els centres d'FP per a incrementar cursos i formar més alumnes en instal·lació i manteniment d’ascensors.
L’expert s’ha mostrat poc partidari de portar més professionals d’altres autonomies perquè això implicaria, ha advertit, restar recursos al manteniment dels elevadors en altres ciutats i “qualsevol desperfecte pot acabar en un accident”. “Una part molt gran del personal es dedica a reparar equips amb afeccions perilloses que es detecten després de passar les inspeccions periòdiques. Si no es fan les revisions quan toca, l’ascensor afectat ha de quedar fora de servei. Si desplacem recursos d’altres parts d’Espanya hem de desatendre el manteniment d’altres ascensors, i des del sector primem per damunt de tot la seguretat”, ha justificat Carbonell.
El dirigent de la patronal d’ascensoristes ha apuntat que també l’elevat cost de les reparacions, entre 40.000 i 50.000 euros de mitjana, és un obstacle per a la recuperació. Són pressupostos molt alts que requereixen l’aprovació de les comunitats de propietaris. I com que tampoc hi ha ajudes directes des de l’administració per a la reparació dels ascensors, el veïnat depén del Consorci d’Assegurances i la quantia de la indemnització que els abone.