Mor l'escriptor i editor valencià Josep Palàcios, hereu de l'assagista Joan Fuster

S'ha mort l'escriptor i editor valencià Josep Palàcios. Així ho ha confirmat Acció Cultural del País Valencià este dissabte, que ha lamentat "profundament" la mort d'una persona a qui ha definit com "un home discret que engrandia la nostra literatura i país".

Nascut a Sueca (Ribera Baixa) el 1938, va ser "un dels principals escriptors i editors del segle XX", a més de marmessor i hereu de l'assagista Joan Fuster. Palàcios ha sigut un escriptor i editor amb una obra "molt extensa", assenyala la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València.

El 1958 va guanyar el Premi València de literatura-poesia amb Les quatre estacions. L'any 1981 va publicar les narracions d'Ocells, miralls, juntament amb Manuel Boix, i el mateix any va obtindre el premi de Crítica del País Valencià amb el poemari Devastació. El 1982 va tornar a publicar amb Manuel Boix, l'assaig Acròstic.

Uns anys després, el 1990, va escriure la narració AlfaBet, amb la qual va obtindre el Premi de la Crítica Serra d'Or. I el 1991, el Tríptic de Tirant lo Blanc, amb el qual va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de teatre.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana destaca que l'obra de Palàcios és "rigorosa, hermètica i molt mesurada". Així, després d'un "període de silenci", l'escriptor no publica més títols fins a l'any 2009, quan llança el llarg poema Un nu, de 165 pàgines. El 2013, any que va fer-ne 75, apareix en dos volums part de la seua obra, reunida amb el títol de La imatge.

Com a traductor, trasllada al català, en col·laboració amb Joan Fuster, títols d'Albert Camus com El mite de Sísif (1965), L'exili i el regne (1968) i L'home revoltat (1968). També tradueix al castellà textos del mateix Fuster, com Nosaltres els valencians (1967) i Rebels i heterodoxos (1972).

Va reeditar, juntament amb Antoni Furió, l'obra completa de Joan Fuster, que es va publicar en tres volums entre el 2002 i el 2012.