El model Tabarca de protecció s'aplica a les costes del Líban

És una de les conclusions del treball coordinat pel catedràtic de Ciències del Mar, Alfonso Ramos Esplà, de la Universitat d'Alacant, a les costes del Líban. En aquell país han estudiat i dissenyat tres zones marines protegides -a Ras Chekaa, al nord; a Beirut i prop de Tir, al sud- on s'aplica el model de l'illa de Tabarca, és a dir, fer compatible la preservació del medi ambient amb l'ús racional dels recursos pesquers. 

Els estudis per a establir aquestes zones de protecció han donat a conéixer que les aigües costaneres pateixen la invasió d'espècies de fauna que arriben des dels mars tropicals a través del canal de Suez. Una de cada cent d'aquestes espècies exòtiques pot acabar convertint-se en invasora i resultar perjudicial per a les autòctones. Al Líban han vist que l'anomenat peix conill consumeix gran quantitat d'algues, cosa que altera greument l'entorn. Si, ara com ara, aquest peix no ha arribat al Mediterrani Occidental, és gràcies a la barrera que formen Sicília, Tunísia i els corrents provinents de l'Atlàntic. Però no hi ha cap seguretat que aquesta espècie no podrà arribar a les nostres costes.

Els estudis, en què també ha participat el Centre d'Investigació Marina de Santa Pola, el Museu del Mar de Ceuta i la universitat libanesa, han traçat les termoclines, els nivells de temperatura de la mar segons la profunditat i la influència que tenen a l'hora d'acollir les espècies invasores: en aigües més càlides, més possibilitat de colonització d'espècies al·lòctones. És a dir, una altra conseqüència negativa del calfament global que, segons Ramos Esplà, és més elevat al Mediterrani Oriental. 

Entre les principals conclusions d'aquestes investigacions es troba la necessitat d'ordenar de manera coordinada tant el litoral com les àrees marines protegides.