Més de la meitat dels menors ha patit alguna vegada ciberassetjament

Més de la meitat dels menors ha patit alguna vegada ciberassetjament, segons la Unesco. Les xarxes socials han agreujat un problema que no és nou a les aules. Hui, primer dijous de novembre, és el Dia Internacional contra la Violència i l'Assetjament Escolar.

El problema no és nou, però es veu ara potenciat per la tecnologia, en especial per les xarxes socials. La sensibilitat de la comunitat educativa s'ha incrementat, però les mesures preventives no han sigut suficients: “Des del primer cas de suïcidi que va eixir als mitjans de comunicació fa ja vint anys, el cas Jokin, hi ha hagut prop de vint suïcidis per assetjament escolar que han aparegut en premsa”, assegura el president d’Aepae, Enrique Pérez.

Només enguany han impactat en la societat casos com el de Sandra, de catorze anys, a Sevilla, o Dani, de quinze anys, a Lleida. En ambdós situacions, els protocols no van funcionar. “Estem posant el focus en què la solució a l’assetjament és un protocol lent, burocràtic, administratiu i que sol estar esbiaixat, en nou de cada deu casos, per l’interés del centre educatiu”, matisa l’expert.

Tanmateix, les associacions advertixen que este protocol té una sèrie de trampes: “El centre diu que sí, que obrirà un protocol, però la família mai té constància de si és veritat o no. La família tampoc té constància de què s’està fent”, assegura Pérez.

De fet, l’Aepae té un pla de prevenció integral que, diuen, rebaixa la incidència dels casos severs en un 95%. Un equip extern forma el professorat, les famílies i l'alumnat a través de tallers i, a més, fan un test per a detectar aquells casos incipients que inicien les accions. Mesures eficaces, perquè l'assetjament escolar, recorden, és evitable.