Més de la meitat de l'alumnat universitari va sentir la necessitat de suport psicològic i un de cada cinc va tindre pensaments suïcides

Més de la meitat de l'alumnat universitari espanyol va sentir la necessitat de suport psicològic en el passat quadrimestre i un de cada cinc va tindre pensaments suïcides. Així ho indica l'estudi sobre la salut mental de l'estudiantat publicat pel Ministeri d'Universitats, una macroenquesta en dues fases (de novembre a desembre del 2022 i d'abril a maig d'enguany) amb una mostra de 85.000 alumnes, prop del 5% de la població universitària.

L'estudi quantitatiu, que naix de la voluntat de diagnosticar la salut mental de l'alumnat d'estudis superiors després de la pandèmia, revela que aquesta problemàtica no és desconeguda per a l'estudiantat. Ben al contrari, més de la meitat va assegurar haver consultat, en algun moment, la seua salut mental amb professional sanitari, i el 17% va reconéixer haver consumit medicació, per prescripció mèdica de tranquil·litzants, ansiolítics, antidepressius o hipnòtics en el quadrimestre anterior.

De les respostes s'identifiquen símptomes depressius i d'ansietat moderada o greu en un de cada dos alumnes en les dues setmanes anteriors a l'enquesta, així com d'insomni clínic o greu en un de cada cinc. Hi ha, però, diferències segons el sexe: l'alumnat femení ha presentat de manera significativa un percentatge més gran de símptomes depressius, ansietat i insomni que el masculí, però menor de consum de risc d'alcohol.

Jugar-se els estudis a una beca, factor de risc

La prospecció quantitativa —realitzada per Cibersam i coordinada pel doctor Rafael Tabares— la completa un treball qualitatiu de la Cooperativa Aplica, destinat a identificar els recursos que puguen contribuir a millorar la salut i el benestar mental de l'alumnat universitari. Una anàlisi que s'ha construït a partir d'entrevistes amb 56 estudiants, entre juny i octubre del 2022.

En el diagnòstic s'identifiquen com a principals factors de tensió, la pressió sobre l'alumnat amb beca, per les limitacions econòmiques per a continuar els estudis; l'excessiva burocràcia; la impressió de pèrdua de temps (per l'estructura de la jornada); la sensació general de desinformació i la percepció que la institució està massa centrada en si mateixa i poc en l'alumnat.