Llengües cooficials al Congrés: aquests podrien ser els efectes en la societat espanyola

La diversitat lingüística de l’Estat espanyol es farà palesa al Congrés dels Diputats a partir del ple de dimarts que ve. Els diputats i diputades podran parlar en valencià, gallec, eusquera, asturià i aragonés a l’hemicicle. En el cas de les llengües cooficials, es farà servir la interpretació simultània. Quant a les que gaudeixen de protecció en els estatuts d’autonomia, els parlamentaris hauran d’autotraduir-se utilitzant el temps d’intervenció. 

Aquesta mesura, que ja s’aplica en parlaments de tot el món, tindrà efectes en el conjunt de la societat espanyola: tant en la ciutadania monolingüe castellanoparlant com en la que, a més, parla una llengua pròpia. Rafael Castelló, sociòleg de la Universitat de València, remarca que aquest pas “té molta càrrega simbòlica” i suposa un “avanç democràtic”. 

“Després de 40 anys de Constitució, l’Estat espanyol no ha fet massa pedagogia de la pluralitat i diversitat interna”, explica l'expert, que assegura que durant aquest període s’ha donat una imatge d'homogeneïtat i monolingüisme “fal·laç, que és ideològica”. 

Així doncs, Castelló considera que tant els valencianoparlants com altres parlants de llengües minoritzades milloraran la pròpia autoestima, l’autopercepció i tindran reconeguda la ciutadania d’una manera més completa. Amb aquest canvi, emfasitza, “es construeix una societat més igualitària i una proposta política més integradora”. 

Els efectes també són positius, però, per a la població monolingüe castellanoparlant. Aquest sociòleg preveu que es poden “perdre certes pors al que és desconegut” i augmentar el coneixement de la societat plural en què viuen. 

En contra del plantejament que presenta aquesta mesura com “una ajuda a la disgregació de l’Estat i a la diferenciació”, aquesta veu experta argumenta que el que es fa és incloure persones “dins d’un projecte on fins ara no estaven integrades”.

Pel que fa a l’ús de les llengües minoritzades, Castelló anticipa que aquesta visibilitat resultarà beneficiosa perquè atorgarà valor i donarà prestigi. Els i les parlants “veuran que la seua llengua és útil i que està al mateix nivell que la resta i, per tant, està en igualtat”.