La llacuna més gran de Doñana es torna a secar després de 27 anys

L'Estació Biològica de Doñana ha informat aquest dissabte que la llacuna de Santa Olalla, la més gran d'aquest paratge, s'ha secat. Les causes són un període de sequera intens i la sobreexplotació de l'aqüífer pel complex turístic de Matalascañas (Huelva).

La llacuna ha quedat reduïda a un xicotet toll al centre, on ja no acudeixen les aus aquàtiques. És la tercera vegada que passa des que es tenen registres, ja que Santa Olalla es va quedar completament sense aigua el 1983 i el 1995.

El coordinador de l'Oficina de Doñana de l'organització no governamental Fons Mundial per a la Natura (WWF), Juanjo Carmona, ha assegurat que un informe publicat el 1988 ja advertia del perill de desaparició de les llacunes de Doñana, recollint llavors la fi de la llacuna d'El Brezo, situada al costat de Matalascañas, a Almonte (Huelva).

En les seues xarxes socials s'ha referit així a la sequedat de la llacuna de Santa Olalla, la llacuna permanent més gran de Doñana i l'última que ha mantingut aigua a l'agost, que ha acabat per secar-se quasi completament.

Carmona ha concretat que, durant generacions, l'aqüífer de Doñana ha mantingut llacunes, poblacions i economia, “però la nostra desraó ens ha portat a explotar-lo fora dels límits del que és sostenible”. En aquest sentit, ha lamentat que “així i tot, hi ha administracions que perden més temps en justificacions que a posar en marxa solucions urgents”.

Per al coordinador de l'Oficina de Doñana de WWF, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 24 de juny del 2021 relativa a la falta de protecció dels aiguamolls de Doñana “és justificació suficient per a aplicar eines legals, com tancar cautelarment regadius il·legals o per a portar aigua a Matalascañas i tancar els pous”.