L'oratge ha canviat, la forma de contar-ho també

L'interés per l'oratge es manté invariable amb el pas dels anys, però la manera de contar-lo i de fer previsions han canviat a la televisió. "Primer tenim un sistema de recepció de mapes, on bàsicament fem la predicció. Després, consultem el satèl·lit Meteosat diàriament" ha explicat Victòria Rosello, periodista d'Estudi 3 de la radiotelevisió valenciana el 1995.

En general, les previsions meteorològiques dels últims 20 anys han evolucionat d'una manera exponencial. Per exemple, s'ha passat de fer estudis amb estacions manuals, a fer-los amb estacions automàtiques i conectades amb Internet que els permet accedir pràcticament a qualsevol part del món, de manera ràpida i instantània.

A més, el fet de tindre superordinador permet als experts tindre una quantitat de procesament que abans era inimaginable i un abast de dades mai abans aconseguit. De la consulta telefònica als colaboradors, els procesos de treball han passat a processar de manera automàtica la informació que arriba de les estacions. Vicent Gómez, meteoròleg de la desapareguda Canal 9, va explicar a l'any 1995 com "a mesura que avança el temps les tècniques de predicció són més fines i acurades".

"Cadascun de nosaltres porta un meteoròleg dins" han assegurat els professionals de l'oratge d'aquesta casa. Han recordat els primers mapes, "que es pintaven en paper i a mà", i els han comparat amb els actuals, "amb icones animades o fins i tot amb els companys dins de realitats virtuals i augmentades".

Si amb aquesta realitat virtual no és suficient, als meteoròlegs de televisió sempre els quedarà recòrrer als escenaris naturals, tot per saber quin oratge farà demà.