L'obesitat i els productes químics ambientals avancen la pubertat de les xiquetes, segons un estudi internacional

Un estudi internacional que compara com creixien les xiquetes del 1977 i com creixen les d'ara ha demostrat que actualment els pits de les xiquetes comencen a créixer al voltant dels huit anys, un parell d'anys abans que els de les mares d'elles. 

Francisca Moreno, cap d’Endocrinologia Pediàtrica de l’Hospital La Fe de València, afirma a À Punt NTC que encara és molt prompte per a valorar l’efecte d’aquest avançament de la pubertat en les xiquetes i que no serà fins d'ací a uns anys que “veurem si és bo o roín”. Però podria afectar la talla final de les xiquetes, adverteix. 

Els resultats permeten, d'entrada, diferenciar entre la pubertat precoç com a malaltia i la pubertat fisiològica que arriba més prompte del que arribava fa només quatre dècades, explica Moreno, que assenyala que “no estem davant d’una malaltia”.

Ja se sospitava que darrere d’aquest avançament estaven l'obesitat i els productes químics mediambientals, que alteren les hormones, però, segons l’endocrinòloga, la pandèmia ha constatat la connexió perquè un canvi en el pes o l’índex de massa corporal d’una xiqueta poden provocar que l’hipotàlem interprete que el cos ja està preparat per a fer el canvi. Així és que aquest pot ser un detonant que pose en marxa el desenvolupament de la pubertat. “Durant la pandèmia hem detectat un augment de la pubertat precoç i ràpidament progressiva condicionada pensem que pel sedentarisme i l'augment de pes de les xiquetes”, indica.

Uns factors externs que també afecten els xiquets, però que en ells són més difícils d'estudiar, perquè hi ha menys casos i és més complex mesurar els efectes.