L'informe PISA situa els alumnes de la Comunitat Valenciana a la cua d'Espanya en competències en matemàtiques, en ciències i en lectura

La meitat dels alumnes espanyols de quinze i setze anys té un nivell baix en ciències i només el 28% arriba al nivell mínim de competències per a enfrontar-se a la vida quotidiana i al seu futur laboral. Però, a més, el deteriorament en lectura i matemàtiques s'ha intensificat en l'última dècada assolint el seu valor més baix. L'informe PISA 2025 (Programa per a l'Avaluació Internacional dels Estudiants) publicat este dimarts i que avalua cada tres anys (cada quatre a partir d'esta edició) les competències en ciències, lectura i matemàtiques de l'alumnat de quinze anys de noranta països, posa de manifest que s'accentua la caiguda registrada a Espanya en l'anterior edició i advertix que les pantalles han deteriorat el rendiment acadèmic global, sobretot en la lectura.

Les comunitats i ciutats autònomes amb millor rendiment en ciències i en matemàtiques que se situen per damunt de la mitjana de l'OCDE i de la UE són: la Comunitat de Madrid, que obté 495 punts, Castella i Lleó (493), el Principat d'Astúries (492), Cantàbria (490), Galícia (486), Castella-la Manxa (485) i La Rioja (484). Per contra, a la cua, Melilla i Ceuta (405 i 420 punts), la Comunitat Valenciana (450), el País Basc (459), Andalusia (462), les Canàries (469), la Regió de Múrcia (470), les Balears (471), Navarra (472) i Extremadura (473). El Principat d'Astúries, La Rioja, Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid tenen la proporció més gran d'alumnat excel·lent (amb un 6% a Astúries i un 5% a les altres tres regions) mentre que les que tenen més alumnes en nivells baixos són Andalusia (29%), el País Basc (28%), Múrcia (26%), les Canàries i Navarra (26%, respectivament).

Per la seua banda, pel que fa al rendiment en lectura, la Comunitat Valenciana també se situa en la part baixa de la taula (424), per damunt de Ceuta i Melilla i del País Basc. L'anàlisi, a més, fa una comparativa entre les dades obtingudes el 2015 i les presentades este dimarts. Així, la Comunitat Valenciana, igual que Navarra, registra una caiguda de més de 40 punts entre els dos informes. En el cas concret del rendiment en ciències, la valenciana se situa com a última, amb la caiguda més gran (44 punts) en la comparativa de deu anys abans. De totes estes dades s'exclou Catalunya, on la recollida de dades fa que no es puga comparar amb altres autonomies.

A Espanya, les proves fetes per 30.000 alumnes mostren una caiguda "considerable" en la competència lectora i matemàtica —de fins a 26 i 28 punts, respectivament— en els últims deu anys, cosa que significa més d'un curs escolar perdut. També Portugal, França i Alemanya mostren reculades importants en esta matèria. "Els alumnes no són capaços de comprendre textos llargs i fan una lectura precipitada, és un desafiament global", alerta Halgreen, mentre que el secretari d'Estat d'Educació, Abelardo de la Rosa, reconeix que "no cal amagar" que les dades tampoc són bones en ciències, "i se'n pren nota".

El rendiment en lectura va empitjorar entre els jóvens espanyols d'entorns socioeconòmics baixos i mitjà-baixos en els últims tres anys, però també hi ha hagut una reculada en matemàtiques entre l'alumnat d'un major nivell socioeconòmic. No obstant això, algunes comunitats autònomes com Madrid, Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria obtenen molt bons resultats tant en matemàtiques com en lectura i en ciències, fins i tot per damunt de la mitjana de l'OCDE i del total de la UE.

El secretari d'Estat s'ha compromés a analitzar els casos d'èxit en les comunitats amb millors dades per a vore si els seus models poden ser extrapolats: "Aprenem de tot". Ha negat que la implantació de la nova llei educativa, LOMLOE, haja incidit en l'empitjorament de les dades: "No és atribuïble per a res" i molt menys —assenyala— quan camina cap a un enfocament competencial. Recalca que hi ha altres factors com un context educatiu amb més diversitat, amb més incerteses i amb desafiaments digitals.