L'Hospital Clínic de València participa en l'estudi sobre la vacuna experimental per a tractar el melanoma

L'Hospital Clínic de València és un dels centres sanitaris que participa en l'estudi sobre la vacuna experimental contra el melanoma, que ha demostrat l'eficàcia contra el càncer amb la tecnologia ARN, usada en algunes vacunes per a combatre la covid.

Les companyies farmacèutiques Moderna i Merck (coneguda com a MSD fora dels Estats Units i el Canadà) van comunicar en notes de premsa —i no en una publicació científica revisada per altres investigadors— els resultats preliminars de l'assaig clínic denominat INTerpath-001 en fase III, que oferix un horitzó encoratjador, encara que sense dades explícites de supervivència o de recaiguda.

L'estudi, en el qual van participar 1.137 pacients de 26 països segons les farmacèutiques, utilitza tecnologia d'ARN missatger, la mateixa plataforma usada en algunes de les vacunes contra la covid-19, combinada amb un medicament específic. Però hi ha una diferència fonamental: en este cas no existix una vacuna comuna per a tots els pacients, sinó que cadascuna es dissenya a partir de les característiques del seu propi tumor.

Els hospitals espanyols participants són: Hospital Universitari Vall d'Hebron-Departament d'Oncologia; Clínic de Barcelona; Hospital Universitari Quirón Madrid; Hospital Universitari Ramón y Cajal (Madrid); Hospital Regional Universitari de Màlaga i l'Hospital Clínic de València.

Una vacuna personalitzada

L'oncòloga Inés González, responsable de l'àrea de melanoma de l'Hospital Clínic de València i investigadora de l'Incliva, ha explicat a EFE la rellevància i els detalls de l'assaig clínic.

Els pacients ja havien sigut sotmesos a cirurgia per a extirpar un melanoma, i l'objectiu de l'estudi era avaluar un règim combinat d''intismeran autogene', una teràpia experimental personalitzada i basada en tecnologies d'ARN missatger (ARNm), i el medicament pembrolizumab (Keytruda), segons les farmacèutiques.

Segons González, es tracta de pacients amb melanomes ressecats, és a dir, persones a qui "se'ls ha llevat la malaltia, però que tenen un alt risc que torne".

Així, després de l'operació, s'analitza el tumor i es fabrica una vacuna personalitzada per a les seues característiques concretes, que són diferents en cada cas, explica l'oncòloga.

Assenyala que este tipus de tecnologia, que forma part de la immunoteràpia, ja existix, però és la primera vegada que se n'ha demostrat l'eficàcia en el càncer, ja que els pacients van tardar més a recaure.

La investigadora insistix que l'important d'este anunci és que eixa tecnologia de vacunes d'ARN "no havia demostrat ser eficaç" en el càncer i ara, per primera vegada, s'ha pogut afirmar que ho és, la qual cosa obri la porta a altres estudis que ja estan en marxa amb altres tipus de càncer.

Considera que la immunoteràpia canvia totalment el futur dels pacients amb melanoma, un tipus de càncer molt agressiu l'esperança de curació del qual era abans "molt reduïda" i que ara, en canvi, es poden curar fins i tot melanomes metastàtics.